-
Foto: Angel
Tot sovint penso que la meva infància - té una dolça i secreta remor d’aigua.
- Parlo de la verdor d’un delta immens;
- parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
- com volves vives de la neu més blanca)
- i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
- d’un pit de noia gairebé entrevist).
- I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
- com la pedra llançada per la fona,
- de l’anguila subtil com la serpent,
- la tenca platejada de les basses.
- Parlo del llarg silenci on es fonien
- l’aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo —Virgili amic— de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses).
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d’un lent crepuscle que posava- or tremolós a l’aigua amorosida,
- punts de llum a les ales dels insectes,
- solars reflectiments als ponts llunyans.
- Dolça remor de l’aigua en el record.
Riu en so interpreta el poema de Gerard Vergés:
-
Lalo y family maig 06, 2016 | 15:11Hermoso porma, confio en que aporte el granito de arena necesario para sensibilizar a las politicss capitalidtas y que sean capaces de entiender que en esta vida es necesario respetar al medio ambiente y a los gentes que lo habitan y lo aman como un hijo ama a un padre, y recordar que para muchas familias es su medio de subsistencia. Gracies Gerard!!
5
0
-
Maria Castellano maig 21, 2016 | 00:21Llegint al gran Gerard Vergés, et ve al pensament el nostre imponent riu al seu pas per la nostra ciutat... Majestuós, acariciant amb la seva dolça aigua la cruïlla de tantes civilitzacions, tanta cultura , tantes històries que coneixem i les que encara dormen tranquiles i amagades sota l'ombra del nostre riu Ebre al seu pas per Tortosa.
1
0
