El patrimoni literari, eina bàsica

És un mitjà privilegiat per a la creació d’una memòria comuna, col·lectiva i viva

Arxivat a: Literatura, Biblioteca

Foto: Sistema Bibliotecario Vimercatese

 

A Catalunya, com també en altres països europeus com Itàlia o França, el patrimoni literari i la seva salvaguarda han pres una importància creixent en els darrers vint anys. A partir de les primeres guies literàries, del naixement dels centres de patrimonialització literària –aplegats a Espais Escrits–, de l’edició d’atles literaris –com ara el de les terres gironines–, aquest tipus particular de patrimoni cultural ha guanyat en visibilització. Tanmateix, potser encara no resulta prou clara la seva rellevància com a mitjà privilegiat per a la creació d’una memòria comuna, col·lectiva i viva, i per a la formació d’una ciutadania conscient de la seva identitat cultural.

Definim “patrimoni literari” com un conjunt d’elements, tant materials com immaterials, relatius a l’escriptura i a la literatura, entre els quals hi ha, abans que res, el llibre, estrictament unit al llegat d’escriptors i institucions relacionades amb la literatura: manuscrits, biblioteques, arxius, centres d’interpretació, cases-museu, obres literàries i objectes inherents a la vida dels autors representatius per a la col·lectivitat. Una familiarització amb aquest tipus especial de patrimoni cultural, en el context tristament denunciat per Espais Escrits i el Col·lectiu Pere Quart en el decàleg «El paper de la literatura i dels centres de patrimoni literari en la futura República Catalana» (2016), pot ser molt escaient per apropar els estudiants de la primària, la secundària i la universitat al llegat dels escriptors catalans.
Visitar espais literaris, conèixer la geografia personal d’un autor o la localització de les seves obres, pot estimular la curiositat, incitar a la lectura d’una determinada obra i fer-se preguntes sobre el context cultural i històric d’una novel·la, d’un poema, d’una peça de teatre o d’un assaig. Tenir un mínim coneixement del patrimoni literari, amb les seves nombroses derivacions, pot ajudar els estudiants a considerar els referents propis i donar-los l’oportunitat d’apropar-se a la lectura dels escriptors clàssics i contemporanis.

Un aspecte que cal tenir en compte és també la interdisciplinarietat del patrimoni literari. Entre els recursos que s’ofereixen actualment als estudiants i al públic en general en el context català, sobresurten els itineraris literaris –Espais Escrits en té un catàleg ampli– per la seva utilitat a l’hora de fer visible el llegat dels autors triats. És evident el caràcter didàctic d’una ruta, una eina que pot complementar el programa d’una assignatura de literatura, atès que ajuda els estudiants a fixar amb més facilitat els esdeveniments relatius a un llibre llegit a classe, a un autor, a una determinada època o a un corrent literari, bo i posant-los en contacte amb el context que va contribuir a la gestació de l’obra en qüestió.

D’altra banda, el fet de conèixer els llocs –amb un itinerari o una visita a una casa-museu– on es desenvolupa l’acció d’una novel·la és útil no tan sols per saber en quin carrer va viure un escriptor o per on passejaven els seus personatges, sinó també per estudiar la història d’un barri, la seva arquitectura, els recursos econòmics a l’època de l’acció narrada, etc.

A més de la història i de la història de l’art, si els espais literaris es troben en un entorn natural, com ara un parc urbà o un parc natural, la literatura es pot posar en relació amb notícies sobre la fauna i la flora, o es poden observar els canvis paisatgístics esdevinguts entre el temps de l’obra i l’actual. En el cas dels itineraris, els professors es poden valer dels recorreguts proposats pels diferents centres de patrimonialització literària, o bé poden crear ells mateixos unes rutes a mida, més adaptades als continguts que es volen destacar o a l’edat dels alumnes.

A Itàlia, ja des del començament de la història de la moderna patrimonialització literària, impulsada en part a través de la feina començada als anys noranta pels Parchi Letterari, els professors i els estudiants van ser identificats com un dels col·lectius preferents entre els possibles usuaris dels centres de la xarxa. Actualment, en un context d’un coneixement encara més superficial del patrimoni literari, es continua treballant perquè l’àmbit educatiu pugui conèixer els seus referents literaris i culturals.

En aquest sentit, compartim la preocupació del Col·lectiu Pere Quart per la manca d’hores d’ensenyament de la literatura a les aules de la secundària i de la universitat, i esperem que la visibilització i la coneixença del patrimoni literari puguin subvenir a la millora de la qualitat educativa, a la formació humanística dels ciutadans i al seu esperit crític. Tot plegat pot contribuir a formar, a consciència, una identitat compartida, ben fonamentada en les profundes arrels de la cultura catalana, tan complexa i tan rica. 

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...