La pell de brau, XXXVIII

Provarem d'alçar en la sorra/ el palau perillós dels nostres somnis


No convé que diguem el nom 
del qui ens pensa enllà de la nostra por. 
Si topem a les palpentes 
amb aquest estrany cec, 
on sinó en el buit i en el no-res 
fonamentarem la nostra vida? 
Provarem d’alçar en la sorra 
el palau perillós dels nostres somnis 
i aprendrem aquesta lliçó humil 
al llarg de tot el temps del cansament, 
car sols així som lliures de combatre 
per l’última victòria damunt l’esglai. 
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser 
si no són lliures. 
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser 
si no som lliures. 
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.” 
 

Comentaris

    Anònim Febrer 15, 2019 10:10 pm
    Despres de tants anys els valors assenyalats tan poéticament pel gran Espriu continuen essent el nostre anhel i la nostra dificil fita com a catalans i com a sers humans

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...