Foto: paweesit


1. No veure la realitat. Els progressos no són una línia recta sinó un camí d’alts i baixos que finalment, amb sort i esforç, arriben a la meta.

2. No aprofitar la part positiva dels fracassos, no convertir-los en mestres de res, limitar-los a que et provoquin només dolor i frustració.

3. No viure plenament tots els aspectes de la vida, i una vida té èxits però també fracasos. La vida no és instagram.

4. Fer del camí un mitjà per arribar al fi, i no gaudir del camí.

5. Creure que si aconsegueixes tal cosa (un pes, un sou, un càrrec, un títol, un concurs…) seràs feliç, quan la vida no es mesura en èxits sinó en sentit.

6. Convertir-te en algú competitiu, que miri de reüll els èxits dels altres, potenciant l’enveja, la frustració i acabar amargat o amargada.

7. No saber viure el dia a dia, les seves rutines, màgies i racons perquè el present es supedita a l’esforç constant focalitzat a la meta.

8. Quan la meta, l’objectiu és tan important, el fracàs es viu amb més dolor i ansietat.

9. No veure que un rendiment menys perfecte, menys absolut, és més humà i enriquidor.

10. Creure de tu mateix que si no has aconseguit tal o qual objectiu ets una persona fracassada. Fer que la teva autoestima depengui de l’èxit al qual has supeditat la teva vida.

11. El perfeccionisme és enemic de les crítiques, i ens calen les crítiques constructives i sinceres per millorar.

12. Si la vida només és èxit o fracàs, aleshores és un tot o res. I la realitat té mil tonalitats interessants que cal no pedre’s.

13. Recorda el que segurament deien els teus pares, mares i avis i àvies: qui fa el que pot no està obligat a més, la vida sempre té l’última paraula. No ets omnipotent. Val la pena fer les paus amb la pròpia precarietat.

14. El perfeccionista és dur, rígid, monolític, estàtic. Ho vol tot perfecte. Un possible camí per a les depressions. Les persones més indulgents, amb més sentit de l’humor, amb més capacitat d’adaptació, poden aconseguir moltes coses però si no les aconsegueixen no s’enfonsa el món. Viu les riqueses de la vida i avança passejant cap els teus somnis i si no poden ser, somien de nous.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix