Us oferim un tast de la lectura poètica de tres dels escriptors acollits a Barcelona pel PEN Català dins el Programa Escriptor Acollit, celebrada en el marc de la Setmana del Llibre en Català.
Foto: Europa Press
Aprengueu a dir no
A costums revellits
que fan de l’home un ninot
presoner del seu ésser.
I a aquells déus que ofeguen
els cervells infantils
d’uns caps que es van buidant.
I a totes les creences
que tenen una Meca
amb tots els seus profetes.
Salem Zenia (Cabília, Algèria)
Jo soc l’estranger
He pres el pa comú, de les nostres sangs foses
i he passat al ras les llargues nits glaçades.
He donat una mà
i he vessat ma sang.
I he ofert ma joventut
per veure un país lliure.
Retorna ara el bon temps,
revénen els ocells.
I ell intenta oblidar
i té el cor ben fred.
He volgut prou asseure’m a la mateixa taula.
Però jo soc l’estranger.
Salem Zenia, Cabília, Algèria (1)
Sóc el Bàssem an-Nabrís. Caço l’ombra quan cau
la nit. Caço la ranera de cada so. Sé quan defallirà
l’home que ara resisteix, i quan, la mare que ha
perdut un fill, dirà tot allò que no sent de veritat.
Sóc el Bàssem an-Nabrís: el que ha vist, ha viscut i ha
cremat milions de cigarretes. Ningú no m’ha fet justícia,
ningú no s’ha preocupat ni de mi ni dels altres.
Sóc el Bàssem an-Nabrís, i aquesta és l’ocupació
dels meus darrers dies: cada vespre m’assec en
una única cadira, en una única habitació, en un
únic univers; cada dia caço l’ombra en els plecs de
la foscor i vigilo la ranera de cada so. I no deixo
d’estar enfadat.
Bàssem an-Nabrís, Palestina (2)
Cent anys per dir t’estimo
Vull aprofitar els cent anys
per escriure una sola paraula:
«t’» estimo.
Llavors existeixo.
………
El cor em batega,
truco a la seva porta,
la mar obre la meva finestra
perquè el vegi.
………
Va ser un error d’expressió
o intencionat:
compadeix-te de la meva llengua
o del meu cor.
………
Porta’m al «món»
jo només sóc una cadira
que descansa milers de persones
i ningú no l’hi reconeix.
………
Oh, llenguatge, germà de la dona
tu sempre la salves,
n’empipes d’altres, com braçalets d’or als seus braços,
l’allunyes de la mort
la portes als seus enemics.
………
Ugar, Síria. Poema inèdit (3)
(1) Jo sóc l’estranger (poemes de revolta i d’exili). Edició bilingüe català-amazic. Lapislàtzuli Editorial amb la col·laboració del PEN Català. Barcelona, 2015. Traducció de Salem Zenia i Carles Castellanos.
(2) Totes les pedres. Edició bilingüe català-àrab. AdiA Edicions amb la col·laboració del PEN Català. Traducció de Valèria Macías Pagès.
(3) Poema inèdit. Traducció de Valèria Macías Pagès.
