Foto: Scott Broome


D’aquell amor,
per fer-lo més petit,
en diria:
van ser quatre dies,
un tancar i obrir d’ulls,
un tres i no res,
un ai
sense més cera
que la que va cremar.
Per no sé quins set sous
va tocar el dos.
Se’n va anar com una molsa
que és fàcil d’arrencar.
I d’aquell a dojo nostre
no en va quedar
ni gota.

Però ha arribat a ser aquest poema.
Ara somric com fa l’acròbata
després d’una pirueta.


A tocar


© 2020 Manuel Forcano
© Raval Edicions SLU, Proa

Nou comentari

Comparteix