Es tracta de més de trenta títols de vint hores cadascun, dues per setmana, en què els estudiants, que no cal que certifiquin cap titulació prèvia, poden endinsar-se en el món de l’art, la història, les ciències naturals, la narrativa, la poesia, la filosofia, la psicologia i la botànica, entre d’altres. Un ampli ventall que abraça totes les branques del coneixement i les interrelaciona entre elles per tractar d’analitzar-les amb rigor de la mà de professors especialitzats i de prestigi. Hem seleccionat un tast de 14 dels cursos que s’ofereixen en l’edició d’aquest tercer trimestre.
Foto: kent.wallenrud
1. Art i història de les dones artistes dels segles XX i XXI.
La visió de l’art i de la vida que han tingut com a dones lliures Sophie Taueber-Arp, Emmy Hennings, Hanna Höch, Eva Hesse, Louise Bourgeois i tantes altres.
2. Barroc: artista, públic i comitent (segles XVII-XVIII).
A l’Europa de l’Edat moderna, la connexió entre art i societat va significar també el desenvolupament d’unes obres perfectament adequades als gustos dels diversos comitents. D’aquesta manera, arquitectura, pintura i escultura vestien espais de poder i simbologia al servei de l’Església, de la monarquia o dels estaments socials emergents de la burgesia.
3. Entendre l’art contemporani: història i context.
El fet artístic actual és una eina fonamental per pensar la nostra història més recent i alguns dels seus episodis més polèmics o problemàtics. Així, l’obra d’autors com Tàpies, Saura i Millares s’ha d’entendre dins de la realitat franquista o Pollock en el context de la Guerra Freda.
4. La música i el seu públic. La música clàssica en el món actual.
Un viatge per descobrir algunes de les claus de la seva història i influència en la societat de tots el temps. Des del piano romàntic, l’òpera del XIX, fins al fenomen de la banda sonora.
5. Banda sonora del segle XX.
A través d’un recorregut per diferents i significatives tendències musicals, el curs pretén explicar les transformacions socials i la cultura que van protagonitzar el segle XX: des dels “melenuts” Beatles, passant per la cançó protesta, el pop comercial dels 80 i els col·lectius més identificats amb la seva música com els heavys o el moviment punki o el hip-hop.
6. Fora de la llei.
S’estudiaran les actituds criminals que es van caracteritzar per la seva oposició o lluita contra l’ordre legal establert, des del Ku Klux Klan, a les màfies italianes, passant pels gàngsters i la resposta terrorista del IRA.
7. Històries mediterrànies. Vida quotidiana: ciutats, viatgers i mercats al llarg dels segles.
Des dels vestits otomans a la música dels viatgers i fins als atuells ceràmics emprats en el dia a dia com ara els bols d’escudella de Barcelona.
8. La transició democràtica (1975-1986).
Aproximació als episodis més significatius d’aquesta etapa de la nostra història recent que va suposar el pas del règim dictatorial de Franco a l’estat social i democràtic regit per la nova Constitució espanyola del 78.
9. Vida cotidiana en la Roma clásica.
Els usos i costums, la casa, la família, la gastronomia, el treball, l’educació i altres trets de la vida quotidiana dels antics romans a través dels testimonis oferts per l’arqueologia i les obres dels autors llatins.
10. Plantes alimentàries i estils de vida.
Reconeixement i ús de les plantes més utilitzades en la nostra gastronomia: el paper que tenen a la cuina i en la nutrició en general i els models de vida que hi estan associats, tant en l’actualitat com al llarg dels segles.
11. Astronomia: els secrets de l’univers.
De la mà de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, es pretén proporcionar informació bàsica però rigorosa sobre la visió que avui en dia tenim de l’univers. Els éssers humans som el resultat d’una evolució còsmica de 14 mil milions d’anys que ha transformat l’energia de l’univers primitiu en vida i consciència.
12. Filosofia y literatura: un único camino entre verdad y ficción.
Borges, Cortázar, Quiroga… i tants altres autors que amb els seus personatges i realitats poden exemplificar el nexe que hi ha entre la recerca de la veritat, per part de la filosofia, i la ficció, en les obres literàries.
13. Filòsofes del segle XX.
Els límits del mal, el concepte de gènere, la raó occidental. Posar en dubte els fonaments i allò que es creu com a fermament establert, mitjançant el raonament, va ser el denominador comú d’autores com Hannah Arendt, Maria Zambrano, Simone Weil o Judith Butler.
14. La poesia catalana en veu dels seus protagonistes.
Joan Margarit, Pere Rovira, Enric Soria i Manuel Forcano ens expliquen la seva obra exemplificant amb els seus poemes i textos assagístics, les influències artístiques de les quals van partir, les seves lectures fonamentals i l’evolució experimentada.
