A la poesia

t’estim i sense tu/ res tindria emoció/ ni hauria estat tan bell/ açò que en diuen viure

Arxivat a: Ponç Pons, Biblioteca


El poeta és veritablement lladre de foc.
Rimbaud


De vegades el full és un gran pantà blanc
on els signes són crits, soterrat hi ha l’infern.

T’he estimat tant de ver que he volgut agraït
ser poeta i t’he dat de tot cor la meva ànima.

El festiu vaixell ebri s’ha enfonsat i el jove
de la vall amb dos tirs al costat era Déu.

Sense tu res no hauria tingut emoció
ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.

Je ne sais plus parler. Tot està consumat.
Més que lladre de foc, sóc la brasa d’un somni.
 

Foto: Mika Laitinen




Poema inclòs en el llibre Pessoanes

 











© Ponç Pons Giménez, 2003
© Edicions Bromera
 



 

Comentaris

    [email protected] Març 31, 2019 9:17 pm
    Quina poesia més deliciosa Pons. M'encanta i he recordat "le dormeur du val". Els menorquins teniu una sensibilitat molt espe ial. Enhorabona!

Respon a [email protected] Cancel·la les respostes

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...