Pompeu Fabra i els castellanismes

«L’obra de redreçament del català literari és sobretot una obra de descastellanització»

Arxivat a: Biblioteca

Pompeu Fabra i Poch va néixer a la Vila de Gràcia el 20 de febrer de 1868, ara fa 148 anys. Recordem l’obra de Fabra, figura clau en la normativització de la llengua catalana, amb la primera de les seves «Converses filològiques».
 

Cobertes del «Diccionari ortogràfic abreujat». Foto: Joan Puig.


Per la puresa de la llengua: els castellanismes

L’obra de redreçament del català literari és sobretot una obra de descastellanització i en la majoria dels casos és la llengua antiga que ens dóna el mot o el gir amb què cal reemplaçar el mot o el gir castellà. D’aquí el nombre creixent d’arcaismes de la llengua escrita actual.

A molts poden semblar excessivament nombrosos els manlleus fets al català medieval. Però és sens dubte perquè no tenen una idea exacta del grau de castellanització a què era pervinguda la nostra llengua durant els segles que ha estat supeditada a la castellana. Els castellanismes del català modern són incalculablement més nombrosos que no permet d’albirar un examen superficial de la llengua.

N’hi ha que són ben fàcils de reconèixer, com és ara puesto, cuento, ruedo, mots que llur forma sola delata immediatament com a forasters. Però ja costen més de descobrir aquells que tenen una forma que pot ésser igualment catalana i castellana, com tonelada o bé aquells que han estat investits d’una forma catalana, com estribació.

En el cas dels mots tonelada i estribació, per titllar-los de castellanismes ens cal posar esment que són derivats de tonel i estribo, com, en el cas d’un mot com hermós, en el fet que la pèrdua de la f inicial llatina és una transformació fonètica estranya al català, en el qual per consegüent un mot com formosus podia donar formós o fermós, però mai hermós, que no és sinó una catalanització del mot castellà hermoso. Però després hi ha, encara, castellanismes, com enterar, que solament ens són revelats per llur absència en els textos antics i pel fet de trobar-hi les idees que avui denoten expressades constantment per altres mots; castellanismes, doncs, la descoberta dels quals exigeix un estudi pregon de la llengua.

I, encara, sense sortir del lèxic, hi ha una classe de castellanismes més difícils de descobrir i que són potser els més humiliants. Són els que consisteixen, no en el manlleu d’un mot foraster, sinó en el canvi de significació d’un mot català sota la influència d’un mot castellà. Al verb lliurar, per exemple, li havem donat la significació de deslliurar, que té el verb castellà librar; al verb remetre, la significació de trametre, que té el verb castellà remitir.

En aquestes notes diàries tractarem de donar una idea de com és gran el nombre de castellanismes de la llengua actual i de demostrar així la necessitat de recórrer abundosament a l’arcaisme, posat que no vulguem acontentar-nos amb una depuració soma de la llengua, consistent en la sola extirpació dels castellanismes més aparents.


 

Pompeu Fabra (1868-1948). Foto: Joan Andreu Puig i Farran

Comentaris

    Anònim Febrer 21, 2016 12:50 pm
    Sembla que TV3 s'ha proposat recuperar tots els castellanismes del Fabra i normalitzar-los plenament, darrerament no sento més que: Rissos per comptes de rínxols Conquistar en lloc de conquerir xafardejar, quan fins ara ens havien ensenyar a dir tafanejar mediador i no mitjancer masticar per quan sempre hem dit mastegar parlant del menjar podríen dir tastar, però no, volen que el menjar es provi no tasti Els dies de feina ja no són feiners, són laborables Capritx en lloc de caprici ... i així podria seguir fins escriure el diccionari de la llengua castellana sencer. Jo no vaig poder estudiar català a l'escola, però sembla que el poc que he après, TV3 s'el carregarà.
    Anònim Febrer 23, 2016 7:27 pm
    Totalment d'acord amb el company, ja fa temps que TV3 prima els castellanismes del Fabra, darrerament ho podem veure amb mots com vidu /vídua que s'han convertit en in viudo o viuda, també intenten canviar com anomenem a aquells que han perdut la seva feina i estan a l'atur dient-los parats en comptes d'aturats... I així podríem seguir amb molts exemples més

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...