«Tenim clar que de la salut se n’encarrega una conselleria i de l’educació, també, però la cultura parla un llenguatge singular i ampli que necessita ser atès i requereix més diàleg i cura de la que rep». Ho diu Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, que aquest dimarts 20 de desembre anunciaran el guanyador del Premi Lluís Carulla, el guardó amb què impulsen projectes i idees que, a través de la cultura, donin solucions als reptes de la societat d’avui. «Si algú dubta que el seu projecte sigui cultural, tan sols ha de preguntar-se si ofereix una resposta, perquè la cultura sempre és una resposta. Des de Carulla entenem la cultura de manera transversal: des de la intersecció amb els camps de la salut o l’educació».
El premi consta d’una dotació econòmica (70.000 euros al millor projecte i 30.000 a la millor idea), d’un mentoratge i d’un acompanyament. «De vegades tenir un interlocutor, algú que et qüestiona i et fa pensar, pot ser incòmode, però m’agrada pensar que això eixampla visions». Tal com diu, «a la Fundació Carulla volem ser una aliança, oferir orientació i gestió econòmica, però sobretot volem dir als gestors del projecte que no estan sols». Això fa que els guanyadors se sentin molt tranquils i, alhora, com si fessin un màster, ja que el premi també els ofereix una formació a fons. El projecte premiat de l’any passat, Nilak, una carpa itinerant que visita municipis que no tenien accés a la cultura, deixa clar què vol dir impactar en el territori de manera sostinguda. Després de l’èxit de la seva primera visita a Vilalba dels Arcs, l’Ajuntament va engegar una Setmana de les Arts Escèniques en aquest poble de menys de 700 habitants i els infants de les escoles de la comarca van enviar una carta al Consell Comarcal exigint tenir accés a la cultura. Us presentem els sis finalistes d’aquest premi per veure la vista panoràmica que abraça aquest guardó:
Els impulsors de Recòndit no només duen la música dins, sinó que volen dur-la als municipis de menys de 2.000 habitants per combatre les desigualtats d’accés a l’art que hi ha entre els petits pobles i les grans ciutats:
El Mòdul. Centre Ecològic Cultural vol eliminar les barreres d’accés a la cultura que hi ha als barris en risc d’exclusió social:
Els menors que viuen en centres d’acollida i CRAES no sempre gaudeixen d’un espai que sentin o puguin fer-se seu. Ojalà Projects: Artistes en Acollida fa que artistes i dissenyadors col·laborin amb infants per tal de reimaginar l’espai on viuen:
I si tinguéssim un “Netflix de l’educació”? La Filmpedia.cat ens brinda una plataforma educativa de continguts audiovisuals en català, per tal d’aprofitar el poder educatiu i emocional del llenguatge audiovisual a l’aula:
Però no tots els premis són per a projectes que ja han tingut una fase pilot. Marta Esteve ens explica que la segona categoria del guardó, la de les idees, aposta per la creació i l’enginy, premiant la inventiva d’aquelles persones que necessiten una mica de temps i recursos per consolidar-se: «Es premia el potencial: de vegades premiem idees que no s’arriben a convertir en projectes».
L’empatx digital, els trastorns del son o les fake news són les amenaces que posen en perill el desenvolupament dels infants d’avui. Pixi.Click és una idea que, en forma de titella, ve a parlar-nos d’aquestes realitats per tal de combatre-les:
Sembla que els museus en particular, i la cultura en general, no acaben de parlar el llenguatge dels joves. La Nut, la primera influencer cultural generada per ordinador, aporta un nou discurs, transformador i disruptiu, per acostar els joves a la cultura, especialment, als museus:
I si parlem de llenguatge i de joves, hem de parlar de rap, i de rap en català. Això és el que proposa la Perifèria Gold Battle, que vol fer servir el freestyle de les batalles de galls com a eina d’inserció social, incloent-hi una perspectiva de gènere i obrint un espai per al freestyle en català:
