Instant (2002) va ser el primer volum de poesia publicat per Wisława Szymborska (Bnin, 2 de juliol de 1923 – Cracòvia, 1 de febrer de 2012) després de rebre el Premi Nobel l’any 1996. Us oferim un poema d’aquest llibre, publicat a la col·lecció Jardins de Samarcanda d’Eumo Editorial i Cafè Central en la traducció, reconeguda amb el XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia», de Joanna Bielak.

Foto: Boris Dunand


Primer amor

Diuen
que el primer amor és el més important.
Això és molt romàntic,
però no és el meu cas.

Hi va haver alguna cosa entre nosaltres
i no la hi va haver; estava passant, és el passat.

No em tremolen les mans
quan topo amb petits records
com un feix de cartes lligat amb un cordill,
tant de bo fos amb una cinta.

La nostra única trobada al cap dels anys
va ser una conversa de dues cadires
separades per una taula freda.

Altres amors
encara respiren profundament en mi.
A aquest, per sospirar, li manca alè.

I amb tot, just tal com és,
sap el que no saben encara els altres:
en no ser recordat,
ni tan sols somiat,
m’habitua a la mort.


Pierwsza miłość

Mówią,
że pierwsza miłość najważniejsza.
To bardzo romantyczny,
ale nie mój przypadek.

Coś między nami było i nie było,
działo się i podziało.

Nie drżą mi ręce,
kiedy natrafiam na drobne pamiątki
i zwitek listów przewiązanych sznurkiem
– żeby chociaż wstążeczką.

Nasze jedyne spotkanie po latach
to rozmowa dwóch krzeseł
przy zimnym stoliku.

Inne miłości
głęboko do tej pory oddychają we mnie.
Tej brak tchu, żeby westchnąć.

A jednak właśnie taka, jaka jest,
potrafi, czego tamte nie potrafią jeszcze:
niepamiętana,
nie śniąca się nawet,
oswaja mnie ze śmiercią.


Instant



Títol original: Chwila, 2002
Tota l’obra de Wislawa Szymborska: © The Wislawa Szymborska Foundation
© de la traducció: Joanna Bielak, 2018
© d’aquesta edició: Cafè Central / Eumo Editorial

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix