Foto: Hernán Piñera

Als descosits del temps
només roman l’ara:
aquesta engruna que ja no és,
que passa i retopa,
que fa estremir
de tan temible i fugaç.

Només ets la veu que ressona
en uns ulls que et miren
sense saber l’infinit.
Un gest menut
on no calen paraules
i on tot és perdurable
com ho són el dubte i la raó,
com ser-te part de la vida,
com una victòria
que saps que serà impossible.

Com si fossis un déu
i els dits toquessin l’etern
de tota una història,
de tot un poble,
de tota l’anatomia,
tan plena de tu, bategant,
a la vora dels somnis.






Big Bang Llàtzer

© Esteve Plantada
© Lleonard Muntaner Editor, 2016

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix