Principi

Com si fossis un déu/ i els dits toquessin l'etern/ de tota una història,/ de tot un poble

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Hernán Piñera

 

 

Als descosits del temps
només roman l’ara:
aquesta engruna que ja no és,
que passa i retopa,
que fa estremir
de tan temible i fugaç.

Només ets la veu que ressona
en uns ulls que et miren
sense saber l’infinit.
Un gest menut
on no calen paraules
i on tot és perdurable
com ho són el dubte i la raó,
com ser-te part de la vida,
com una victòria
que saps que serà impossible.

Com si fossis un déu
i els dits toquessin l’etern
de tota una història,
de tot un poble,
de tota l’anatomia,
tan plena de tu, bategant,
a la vora dels somnis.

 






Big Bang Llàtzer

© Esteve Plantada
© Lleonard Muntaner Editor, 2016

Nou comentari

El Zapateado de Sarasate
El violinista Gil Shaham interpreta una de les peces més conegudes del compositor basc
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...