Victor Hugo va néixer el 26 de febrer de 1802 a Besançon i va morir el 22 de maig del 1885 a París. Als catorze anys va escriure Vull ser Chateaubriand o no res. Al cap de tres anys va fundar amb els seus germans la revista El conservador literari. Recordem un dels escriptors més importants del romanticisme francès, autor d’obres com Els miserables i El darrer dia d’un comiat, amb 14 reflexions seves.
Foto: Sketchless Phorography
1. El futur té molts noms: per als dèbils és inabastable, per als porucs és desconegut, per als valents és una oportunitat.
2. És estranya la lleugeresa amb què els malvats creuen que tot els sortirà bé.
3. No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el moment.
4. Entre un govern que ho fa malament i un poble que ho permet, hi ha una complicitat vergonyosa.
5. A ningú falta força, el que falta a molts és voluntat.
6. Desgraciat el qui no hagi estimat més que cossos, formes i aparences! La mort li arrabassarà tot. Estimeu les ànimes i les tornareu a trobar.
7. Els que patiu perquè estimeu: estimeu més encara, morir d’amor és viure.
8. Què és un envejós? Un ingrat que detesta la llum que il·lumina i escalfa.
9. Com més petit és el cor, més odi hi guarda.
10. Una fe: això és el que més necessita l’home. Desgraciat qui no creu en res.
11. Als ulls del jove crema la flama; als ulls del vell brilla la llum.
12. El cos humà no és més que una aparença, i amaga la nostra realitat. La realitat és l’ànima.
13. Canvia d’opinió, però mantén els teus principis. Canvia de fulles, però mantén intactes les arrels.
14. Atreviu-vos-hi: el progrés només s’aconsegueix així.
2
1
