Rafael Chirbes: «Sóc el que em manca»

L'escriptor, mort d'un càncer als 66 anys, creia que «no hi ha riquesa innocent»

Arxivat a: Literatura, Biblioteca

Rafael Chirbes (1949-2015).

 

1. No hi ha riquesa innocent.

2. Cinisme i amargura són els dos fruits de l’arbre de la vida.

3. Quan les idees no et deixen veure la realitat no són idees, són mentides.

4. La majoria d’escriptors no entenen de literatura més que les aus d’ornitologia.

5. Aconseguir que t’arribi a estimar algú que et menysprea o a qui resultes indiferent és bastant més difícil que tirar-lo a terra a trompades.

6. Els homes peguen per impotència. Creuen que poden aconseguir per la força allò que són incapaços d’aconseguir amb la tendresa i la intel·ligència.


7. La literatura, com els amants, s’acostuma a venjar de qui no s’arrisca a arribar fins al límit.

8. Per resistir i continuar viu cal una bona dosi d’idealisme. Capacitat per mentir-se. Només sobreviuen els qui aconsegueixen creure que són el que no són.

9. Sóc propietari de les meves carències. La meva única propietat és allò que em falta. El que no sóc capaç de tenir, el que he perdut: això és el que tinc, el que de veritat és meu, aquest és el buit que sóc. Sóc el que em manca.

10. La cultura és allò que ens fa aixecar la mirada de terra i ens porta a descobrir l’horitzó, el que fa que l’animal es posi a caminar a dues potes encara que aquesta postura li provoqui mals d’esquena.

11. L’escriptura és l’esquerda per la qual s’escapen les pors íntimes.

12. Totes les joventuts s’assemblen, és durant la maduresa quan comença la diferència. 

13. El dolor no et dóna res, potser al principi t’ajuda a comprovar que la caverna humana és encara més fosca del que creies, però després et treu la pell i et deixa despullat.

14. La vida humana és el malbaratament econòmic més gran de la natura: quan sembla que podries començar a treure partit d’allò que saps, et mors, i els que vénen darrere tornen a començar de nou.




* «Ara el fenomen més éclatant és Rafael Chirbes, amb llibres a contrapèl, que d’entrada no sembla que hagin de contribuir a la felicitat del lector, però que resulta que sí que fan feliços els lectors literaris. És un escriptor fora de tot circuit d’amiguismes, que fa llibres molt potents. De sobte se’l considera el millor escriptor actual». Declaracions de Jordi Herralde, editor de Rafael Chirbes. Aquí en podeu llegir l’entrevista sencera.

Comentaris

    Antoni Gual Agost 16, 2015 7:47 pm
    La mort de Rafael Chirbes em sembla una vertadera tragèdia cultural. Per a mi era l'escriptor espanyol en llengua castellana més important des de Galdós. Les seves obres Crematorio i En la orilla, tenen similar força que qualsevol narració de Faulkner.

Nou comentari