El novel·lista, dramaturg, poeta, pintor i cineasta Hugo Claus va néixer el 5 d’abril de 1929 a Bruges i va morir el 19 de març de 2008 a Anvers (Bèlgica). Va passar la infantesa en un pensionat de monges, fet que el va marcar i condicionar a l’hora d’escriure, enfrontant-se, amb duresa, al catolicisme. Recordem un dels escriptors flamencs més reconeguts, que ha estat en diverses ocasions candidat al premi Nobel, llegint-ne un poema del llibre El gatpenat (Columna Edicions), traduït en català per Ferran Bach.

Foto: www.uantwerpen.be

Rastres

d’aquell que es va entrebancar amb la maleta
d’un cec i un gat dalt de l’arbre
del nom d’ella damunt la neu

Rastres
de la vida que no va ser cap obra d’art
de les mans massa ocupades
i de sobte plenes de taques
i del pàncrees masegat aquella mateixa setmana

Rastres
de pèrdues sense retrets
fins i tot l’heura es queda sense arrels

Rastres
de l’abric del pare que feia de tenda índia
i la destral de guerra trencada

Rastres
de Mozartkugeln, tan llaminer que era,
i d’un Milchrahmensahmenstrudel

Rastres
de la sirena dels bombers i les 5 Megatones
sobre Anvers i les rates que vomitaven
dels centenars d’escoltes morts al soterrani
del cantó de casa

Rastres
de llàgrimes daurades d’infants: resina de xiprer
de la tortuga esmicolada a trets

Rastres
d’aquell que lloava les parts
però s’aferrava al tot
ell i el seu farcell ple de respostes

Rastres
dels cadàvers als quals s’inflà
d’estàtues molsoses entre els seus braços
d’ovelles amb dents postisses

Rastres
de les presses, i també de la innocència
que no era el seu estil
però va ser uns anys poeta
no em pregunteu quants

Rastres
del comiat, en efecte.
comiat del Glenfiddich, el mal de queixal, les ulleres de sol,
dels desconeguts que ploraven al llit

Rastres
d’aquell que sovint no era on l’esperaven
i que no es va reconciliar
ni en la compassió

Rastres
d’allò que va ser un poema,
en molts casos una comparació
i ara és un cadàver de paraules
que s’ha de desencarcarar

Rastres
d’aquell que es dedicava
a les ingenuïtats de l’amor
perquè els ulls d’ella ho esperaven

Rastres
de la cançó enfadosa
d’un gat pidolaire
d’ossos de plàstic que es desplomen
d’un mar finalment sense estrèpit

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix