Reivindiquem el còmic

Alfonso Pfeiffer de la llibreria Maite recomana «Sandman» de Neil Gaiman

Foto: Gemma Ventura


Neil Gaiman escriu novel·les, però potser aquí mostra tot el que ell és com a autor. En cadascun dels volums de Sandman toca moltes referències: des de Shakespeare o la història d’Anglaterra fins a contes per a nens, religions i mitologies. I tot això ho conjuga al voltant d’un personatge: Sandman, que és l’home dels somnis. L’han atrapat a la Terra, tot i que no hi volia estar. Se n’allibera. A partir d’aquí es veu tot el que passa a través d’ell i dels seus familiars, que són els eterns. Per exemple, la mort és la seva germana.

Cadascun d’aquesta sèrie de llibres és bastant fosc i dur, les emocions es porten a l’extrem. Els personatges són molt fantasiosos però les situacions són realistes. I sobretot humanes: apareix la solitud, la bogeria, la mort, l’amor. Els relats són més curts o més llargs. El vaig descobrir quan tenia uns vint-i-set anys i és el típic llibre que llegeixo cada any, i mira que està format per vuit volums. Toca molts temes diferents: des dels assassins en sèrie fins a la política. A més, és com una porta oberta en què caben molts gèneres literaris.

Va ser el primer còmic que va guanyar el World Fantasy Award, el 1991. Els altres escriptors es van queixar. I van haver de crear una categoria especial per als còmics. Era tan bona l’obra que la van comparar amb una novel·la. El còmic està molt desprestigiat. Encara es considera infantil o per a freakes. I s’hauria de valorar que se n’estan fent adaptacions d’obres de Paul Auster o de Rosa Montero. Tots els gèneres literaris mereixen el mateix respecte.
 

Alfonso Pfeiffer

 

 


El llibre recomanat

Títol
: Sandman
Autor: Neil Gaiman 
Editorial: ECC
Any d’edició: 2015

Qui el recomana
Llibreria: Llibreria Maite
Adreça: Via Augusta, 64 (Barcelona)
La cuida: Alfonso Pfeiffer

Quatre pinzellades: Aquesta llibreria va néixer el 1982. Fa cinc anys es va jubilar la propietària i me’n vaig fer càrrec. A Gràcia veus com les llibreries estan desapareixent. Però no només en aquest barri, sinó a tota la ciutat. Un company em va preguntar: quantes llibreries creus que hi ha a Barcelona que siguin com la teva? És a dir, que tinguin cent metres quadrats, que siguin generals i que només venguin llibres. Vaig respondre que unes dotze o tretze. I em va contestar que només n’hi ha vuit o nou.

Hem sobreviscut perquè la nostra clientela és fidel. I perquè som una llibreria de prescripció: llegeixo totes les novetats, i aleshores com que ja les he provat, les puc recomanar a qui crec que li poden agradar. Però com que cadascú té els seus gustos i els seus dies, potser avui et ve de gust llegir això i demà no, ofereixo la possibilitat que si a la pàgina 40 o 50 no t’ha convençut, te’l canvio. I no sol passar gairebé mai. Això fa que entrin amb més convicció.

Per altra banda, hi ha la llei del llibre. Què vol dir? Que l’editorial li posa un preu fix. El marge de benefici per al llibreter normalment és del vint al trenta-cinc per cent. Imagina’t, si un llibre val deu euros, quants n’has de vendre per pagar els sous, el lloguer, la llum? Moltíssims. Qui es dedica aquest ofici és perquè l’estima.

 

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...