Foto: Martí Albesa


David Fernàndez obre la conversa amb “una confessió imprescindible”: ens diu que Erri De Luca és per a ell un referent personal, que sempre li estarà agraït per la seva resistència i les seves paraules. Que hi ha llibres i escriptors que et canvien la vida, i sí, aquest és el cas. Se’l veu emocionat i tot.

L’Auditori de la Biblioteca Carles Rahola de Girona està ple a vessar. Les sales adjacents i el vestíbul del centre, amb pantalla que retransmet la trobada, també. Un munt de gent té ganes d’escoltar-los parlar (de literatura resistent i de futur) en aquest acte final del cap de setmana gironí del MOT. I quin privilegi, tu.

Me’ls miro i se’m barregen de cop moltes coses. Els meus vint anys i les edicions Feltrinelli de butxaca de tots els llibres de De Luca, i els meus quaranta i la certesa de pertànyer ja també a aquest trosset de món en què resisteix i construeix en David.

La sensació ja d’entrada és que aquesta no serà una veritable conversa. Perquè Fernàndez té ganes d’escoltar i perquè De Luca, amb les seves paraules, ocupa ràpidament tot l’espai. Captura i sedueix el públic. La seva resistència intima, constant i militant es fa palès mentre parla. És sobri, quasi frugal i escull cada paraula com si li anés la vida. En vaig anotant frases, i no soc l’única; em semblen totes reveladores. En David Fernàndez se’l mira i somriu amb els ulls.

“Jo defenso molts crims. Perquè hi ha lleis que no tenen res a veure amb la justícia. Hi ha lleis que s’han de trepitjar, com els confins”. El públic l’aplaudeix i fa seves aquestes paraules. Però Erri De Luca es mantindrà durant tota la trobada un punt distant de la nostra actualitat política més immediata.

Ens explica Nàpols i el mar Mediterrani. Els morts ofegats que l’omplen com mai abans en la història de la humanitat ens han de fer mal. “El mare nostrum és també de tots els que hi han vingut a morir”, diu.

Davant la tragèdia i l’horror, enmig d’una guerra i al fons de la desesperació, només ens queden les paraules. Les paraules hi són sempre. La literatura és el que es fa càrrec de l’indescriptible. I la resistència comença tot sovint en la capacitat de prendre la paraula i defensar-la.

La mirada de De Luca sobre els homes i la història barreja el passat remot i el present més actual. Les Sagrades Escriptures i la pràctica de la fraternitat laica –veritable àncora de salvació, element necessari i imprescindible a qualsevol lluita per la llibertat.

La fraternitat ens transforma i, mireu per on, no es pot guanyar amb una guerra, no es pot imposar per llei; s’ha de sentir.

Ens quedem tots una bona estona a rumiar aquesta veritat, mentre escoltem com David Fernàndez llegeix en català un poema de l’escriptor napolità, perfecta síntesi del seu pensament i, per què no, d’unes trajectòries personals properes, sovint en direcció obstinada i contrària.

Quin regal que ens ha fet el MOT.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix