Us regalem un poema inèdit d’Àlex Susanna dedicat a Joan Vinyoli (1914-1984).

Joan Vinyoli el 1979 al passeig de Sant Joan de Barcelona, amb una escultura de Maillol. Foto: Àlex Susanna

In memoriam Joan Vinyoli


Els últims anys poden ser els més difícils,
però també els més intensos
per algú que pinta o escriu:
oficialment jubilat
i desenganyat per més senyes,
emprenyat amb la vida que li fuig,
el maltracta i el rebrega,
és llavors que es lliura amb
tota la passió de què és capaç
al seu maleït ofici:
s’hi baralla cada dia,
s’hi juga la vida o gairebé,
passeja sorrut pel barri,
beu, es desfoga, es desviu
per ser reconegut per uns pocs,
però sobretot cada paraula
que estampa al full de paper
és com la pinzellada rabïuda
d’aquell vell mestre
amb qui sovint es comparava
quan més sol i desvalgut se sentia.

Com ell, cada cop s’autoretratava
amb menys condescendència
i dels seus versos tardans emergeixen
tot de rostres desfets, vençuts
i tanmateix radiants
d’alguna cosa
no gens fàcil de definir:
la victòria de la derrota,
l’íntima satisfacció després
d’haver aconseguit rescatar-se
del naufragi diari
a què ens aboca el temps
i gosar empeltar-se de vida,
ni que sigui només als ulls
–aquests que tant s’escodrinyava–,
d’una espurna de vida,
la mica que ens queda quan envellim
i tot ens ha girat l’esquena,
però per això mateix tan valuosa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: HelenaL a gener 31, 2015 | 11:27
    HelenaL gener 31, 2015 | 11:27
    M'encanta. És completament cert
  2. Icona del comentari de: Ramon Farriol Caelles a novembre 19, 2016 | 21:14
    Ramon Farriol Caelles novembre 19, 2016 | 21:14
    Són les boires de cada dia barrejades també, amb l'abraçada d'una bona companyia...

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix