Benito Pérez Galdós va néixer el 10 de maig de 1843 a Las Palmas de Gran Canària i va morir el 4 de gener de 1920 a Madrid. Era el fill petit de deu germans. Va ser a Madrid on va estudiar dret, i on va començar la seva carrera literària. Autor sobretot de novel·les i d’obres de teatre, crítiques amb l’entorn social i polític, va formar part de la Real Academia Española. Recordem un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana amb 14 reflexions.
Foto: Rakesh JV
1. A l’amor no se li dicten lleis.
2. L’esperança s’agafa amb més força com més petita és.
3. L’amor és un art que mai s’aprèn i sempre se sap.
4. És la nostra imaginació la que hi veu, i no els nostres ulls.
5. L’experiència és una flama que no il·lumina si no ho fa cremant.
6. Més sap el que viu sense voler saber que el que vol saber sense viure.
7. Espanta pensar que les admiracions més sinceres que tenim són de les persones que no ens han comprès.
8. Hi ha una virtut que és la més preciosa i la mare de totes: la humilitat.
9. Els diners els guanyen aquells que amb paciència i una fina observació van darrere dels que els perden.
10. És la condició de certes persones no acostar-se al perill que amenaça, sinó al perill vençut, fet que és còmode i dóna gran profit a la vida.
11. Crec que la política no es fa amb sentiments sinó amb virtuts, i com que no les tenim, poc avancem.
12. La més gran de les misèries és la ignorància.
13. Així com de la nit neix la claror del dia, de l’opressió neix la llibertat.
14. No és trist considerar que només la desgràcia agermana els homes?
Foto: Casa-museo Pérez Galdós / Archivo Real Academia
0
0
