La sabata

He donat el meu cor a una dona barata

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Josep Palau i Fabre va néixer a Barcelona el 21 d’abril del 1917 i hi va morir el 23 de febrer del 2008. El recordem llegint i escoltant com ell mateix recitava un dels seus poemes més coneguts.


He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?

En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.


Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.

 

Foto: Enrique Calabuig

Comentaris

    Anònim Febrer 24, 2020 2:09 pm
    Possiblement no era una dona barata, sinó una dona malbaratada.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...