Foto: Barbara W
Escribir para descansar
(escribir que el sol, en invierno, es hermoso)
Chantal Maillard
Escriure, per exemple, que és bonica la llum després de tanta pluja, i el blau trencat del cel a mitja tarda, i la lluna d’abril a l’empedrat del carrer. Que ja fa olor d’estiu darrere les persianes (l’agost era una tarda de migdiada i silenci, i ens escapàvem al riu per l’escaleta del pati, descalços; era senzill estimar-se, llavors, i plàcid). Escriure el primer amor, només perquè és tan bell recordar-la rient al pati de l’escola, i adorar-la de lluny, com un miratge; o redactar un inventari de coses que m’agraden (les joguines de fusta, l’olor dels llibres nous, les flors de tarongina), i fer una llarga llista dels llocs on vull besar-te. Escriure nits de pell, matins assolellats d’esmorzars a la plaça, la nostra taula al bar, o un altre estiu a l’illa, sense mapes.
I demà, a l’hospital, dibuixar una finestra qualsevol que la salvi, i seure vora el llit, Por qué no le escribe a su amiga en Chile?, i que torni a dir que no, que no en té ganes, i després que sí, Ya, pues, usted escribe, i que em dicti quatre mots, que ella mai no ha estat de xerrar gaire, Se ve lindo el paisaje desde acá, i Cuánto tiempo hará que no nos vemos. Agafar-li la mà per omplir de llum la seva por de caure. Deixar morir la tarda a poc a poc, en silenci. I descansar plegades.
Creixen malgrat tot les tulipes
© Sònia Moll Gamboa
© Viena Narrativa, 2012
3
0
