Escurçar les distàncies entre els mestres i els alumnes. Donar l’oportunitat perquè els infants mostrin allò que duen a dins. Escoltar, entendre i atendre les seves vides. Vetllar pel cantó més humà. Des dels alumnes de P3 fins als de sisè de primària d’una escola de Barcelona, amb la col·laboració de Catorze, han dibuixat i explicat un secret que mai havien confessat als seus mestres.

Els mateixos docents ens n’expliquen l’experiència: “Per a nosaltres ha estat una oportunitat per conèixer millor els infants. Aquesta activitat la inclouríem més en les tutories perquè ells sovint no saben com explicar què els passa i aquesta pot ser una bona manera.”

Ens apropem als mons d’aquests infants amb un recull de tres dibuixos de cada curs.

P3. Em vaig portar malament un dia.




P3. Un dia vaig veure una àguila.




P3. Vaig fer mal a un nen.




P4. Aquesta és la meva germana que m’està dient paraulotes.




P4. Aquest és el meu germà. Aquest soc jo. M’ha pegat a aquí (al cap) perquè estava jugant amb cotxes perquè volia un cotxe que volia jo.




P4. Jo al llit. La meva mare estava dormint. El papà li ha pegat. La mamà estava trista.




P5. Quan acabi P5 ja no tornaré. Vaig a l’Equador amb un amic que es diu Sebas. Vull anar a veure la meva família perquè tinc un germanet que li diuen Nico i el trobo a faltar.




P5. Jo un dia em vaig pintar els cabells amb un esprai que tinc a casa amb uns amics.



P5. A casa tinc xocolata i me’n menjo sense que miri la mama.




1r. Quan em prepara la mare les coses de piscina jo miro per si s’oblida d’alguna cosa.




1r. Treballo una mica bé a l’escola. A vegades estic nerviós o enfadat perquè la meva germana em dona empentes i la gran em renya.




1r. A Colòmbia hi havia el meu pare i el meu avi, i al meu avi el van matar. Fa molt de temps.



2n. Amago coses grans que no vull que vegi la meva germana. Una cosa que brilla o una cosa o un llibre de matemàtiques o adhesius.




2n. El que em preocupa és que l’escola estigui cremant-se i que vostè (la mestra) estigui dintre de l’escola.



2n. Em preocupo pels altres perquè es peguen.



3r. Nosaltres, jo i la meva mare, vivim en una habitació amb una vella i quan la meva mare ve a dutxar-se no li deixa. Tampoc cuinar. Tampoc posar la rentadora. Em fa molta pena la meva mare.




3r. Tinc por que li passi alguna cosa a la meva germana perquè de nit està al carrer. I també tinc por que em canviïn de família i que no pugui veure la meva família ni la meva mare. Enyoro el meu pare.




3r. El dia del meu aniversari no vaig anar a l’escola perquè era el meu aniversari i no volia anar-hi. I et vaig mentir perquè no estava malalta.




4t. Quan tenia quatre anys a classe em vaig adormir escrivint. Després, quan em vaig despertar la classe estava davant meu. Aquell dia no l’oblidaré mai. Quan estava desperta tenia molta vergonya d’haver-me quedat adormida a classe. En tenia tanta que no ho he explicat a ningú. Aquell dia va ser el primer i l’últim que he dormit a classe.



4t. Quan la meva mare es va separar del meu pare jo crec que estava a la panxa de la meva mare. Em va portar a l’Equador i em van deixar on eren els meus avis. Em va deixar perquè no podia treballar amb mi i els meus avis em van cuidar bé. I la meva mare se’n va anar trista i el meu pare mai va venir a visitar-me. I es va trobar amb una altra senyora i amb ella va tenir un altre fill.



4t. Em trobo sol a casa perquè alguns dies la meva mare arriba tard del treball i em sento sol, perquè la majoria del temps estic sol a casa. Els veïns també treballen i també arriben una mica tard.




5è. Fa 4 anys estava a Pakistan a l’escola. Els meus amics van dir que aquell dia un noi venia a fer màgia. Vaig dir al meu amic que volia veure’l i el meu amic va dir: “Anem, jo vull veure màgia”. Llavors, un noi va treure la seva gorra i va dir alguna cosa. Ningú no sabia què era. Va parlar amb la seva boca i després van sortir uns ocells de la gorra i a partir d’aquell dia jo crec en la màgia.




5è. Fa quatre anys el meu pare va entrar a la presó, (encara no sé per què). En aquell moment em vaig posar molt trista. De vegades té permís i ens ve a veure però no sempre. El trobo molt a faltar. I espero veure’l però no sempre. El trobo molt a faltar. I espero veure’l molt aviat. La meva mare em ve a dir que no em preocupi que segurament estarà bé, per sort és veritat. L’estimo molt i no vull que li passi res.



5è. Un dia jo i la meva germana ens estàvem vestint per anar a la Molina a veure la nostra tieta. La nostra mare estava cuinant i va veure carn que estava dolenta, el meu avi ho va veure i es van barallar. Llavors, la meva mare va entrar a l’habitació, va tancar amb clau i va agafar l’ordinador. De cop, el meu avi va tirar la porta i va trencar l’ordinador. En aquell moment va venir la policia i vam anar a una casa d’acollida.




6è. Els meus pares estan separats, és complicat viure d’aquesta manera perquè moltes vegades estan discutint per telèfon. La meva mare diu que la família del meu pare no és la meva família, i a vegades ho paga amb mi. És a dir, que si el meu pare fa una cosa que li ha dit, la meva mare em crida i em pega. No vol que estigui amb el meu pare i vol que l’odiï.


6è. Tinc problemes familiars. Els meus pares s’han separat. La mare té càncer. Diu la mare que el tipus de càncer que pateix és molt fàcil que empitjori, encara que ara està tranquil·la gràcies a la medicació. Sempre em pregunta què faré quan ella es mori. Sempre em faig la despistada, perquè no vull que em vegi trista plorant. Sé que ella sap perfectament perquè no li contesto aquesta pregunta. Sé que és impossible que es recuperi. El que poden fer els metges només és allargar la seva vida una mica, res més.




6è. Jo sempre he tingut por de créixer perquè quan em faig més gran les coses comencen a ser més difícils. No com quan ets petit. Com per exemple quan vaig haver d’anar-me’n del meu país. Vaig haver de deixar molts familiars i amics i vaig creure que seria per molt de temps i que no els tornaria a veure. I això em sap molt de greu perquè encara no he pogut donar-los les gràcies per haver-me cuidat tot aquell temps; i per haver-me suportat amb les coses de la meva vida. És a dir, tinc por de no poder veure més la gent que estimo quan sigui més gran.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 09:44
    Anònim abril 20, 2017 | 09:44
    Que bonic! I quina lògica tan directa que tenen els nens, i quina sinceritat. M'ha impactat.
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 11:46
    Anònim abril 20, 2017 | 11:46
    Brutal!!!
  3. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 13:08
    Anònim abril 20, 2017 | 13:08
    Hola sóc mestra de primària. La majoria dels mestres tendim a avaluar als nostres alumnes segons els resultats en els aprenentatges, però no ens adonem que per més curta que sigui la seva vida molts d'ells tenen una gran motxilla penjada a l'esquena. Una motxilla d'emocions que es va carregant o es va buidant segons sigui el nen o nena i hem d'aprendre a veure més enllà i preguntar-nos perquè un alumne o alumna actua d'una manera o altra. Es bloquejen, no rendeixen, se'ls veu tristos...... Aquesta activitat és genial per a veure fins on pot arribar la confiança que l'alumne te en el seu mestre i veure que també és una persona que el pot arribar a entendre i ajudar en el cas que calgui. La faré a la classe
  4. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 13:13
    Anònim abril 20, 2017 | 13:13
    Sí quan ens fem grans es quedés alguna cosa de quan eram petits..... Sí els que tenen el poder lleigixin el que han escrit aquests petits..... Potser sí que tindriem un món millor !!
  5. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 16:58
    Anònim abril 20, 2017 | 16:58
    Hi ha una carta d'un nen de p4 que diu: "Jo al llit. La meva mare estava dormint. El papà li ha pegat. La mamà estava trista. " Esgarrifós. I el dibuix encara més. No hia ha hagut conseqüències?!? Espero que l'equip docent hagi avisat a les autoritats competents d'aquest cas de violència. Pobre mare...i pobre nen...
  6. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 17:51
    Anònim abril 20, 2017 | 17:51
    Són colpidors els testimonis d'alguns d'aquests nens/es! L'exercici està molt bé si serveix perque la/el mestra/e pugui conèixer millor els seus alumnes i ajudar-los a tirar endavant amb els seus problemes. Crec, però, que aquestes criatures es quedaran molt decebudes si mai veuen els seus relats exposats públicament, sobretot quan se'ls hi ha dit que ningú més ho sabria!!
  7. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 18:47
    Anònim abril 20, 2017 | 18:47
    He quedat parada,de la facilitat que tenen els nens per expresar les seven emocions.
  8. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 20:02
    Anònim abril 20, 2017 | 20:02
    M'han conmogut les respostes dels alumnes. Veig que hi ha molts infants, masses, que es fan grans per les dificultats que els porta la vida ja tant petits. Els grans de vegades som molt injustos en no parar prou atenció als problemes que ells viuen tant aviat. Considero una gran iniciativa dels professors aquesta pregunta. Això vol dir que qui ho va propossar és una persona amb sentimens i que li interessa de veritat la salud emocional dels seus alumnes.
  9. Icona del comentari de: Pura Francisco a abril 20, 2017 | 21:35
    Pura Francisco abril 20, 2017 | 21:35
    Ternura y Tristeza es lo que he sentido mientras leía sobre algunas de sus experiencias o miraba sus dibujos. Qué hermosa iniciativa! Qué bálsamo para ellas y ellos! Qué bueno que nos paremos un rato a escucharlos!
  10. Icona del comentari de: Josep Brosa Riestra a abril 20, 2017 | 21:55
    Josep Brosa Riestra abril 20, 2017 | 21:55
    No cal masses paraules: Els fills són la viva imatge dels pares i no estan contaminats com els suposats adults. Posem fil a l'agulla doncs són el futur.
  11. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 22:23
    Anònim abril 20, 2017 | 22:23
    Commovedor i impactant veure com els nens perceben la vida i el que passa al seu voltant. Emocions que viuen de manera més nítida, més innocent, més viva.
  12. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 22:51
    Anònim abril 20, 2017 | 22:51
    Emocionada !!! Impactants declaracions d'essers innocents !!! Llastima de com ens tornem al creixer !!!
  13. Icona del comentari de: Alids a abril 21, 2017 | 10:18
    Alids abril 21, 2017 | 10:18
    Mare meva.... Quant mal li fem als nens......
  14. Icona del comentari de: Anònim Dolo a abril 21, 2017 | 11:24
    Anònim Dolo abril 21, 2017 | 11:24
    Només son nens, i ja estan patin. Aquesta iniciativa està super be se auria de implantar a totes les escoles. Gràcies per a judarlos a viure la vida una mica millor.
  15. Icona del comentari de: Anònim a abril 21, 2017 | 12:42
    Anònim abril 21, 2017 | 12:42
    Es fantàstic com els nens s'obren i expliquen les seves preocupacions . Viuen amb interès tot el que passa al seu entorn.
  16. Icona del comentari de: Anònim a abril 21, 2017 | 18:55
    Anònim abril 21, 2017 | 18:55
    He sentit molt dolor En alguns d aquests casos, entenc que l escola avisa a serveis socials, no? Ara es pot denunciar de forma anónima. Moltes vegades subestimem als petits per ser petits... son persones! I entenen tot! tenen els sentiments a flor de pell.
  17. Icona del comentari de: Anònim a abril 21, 2017 | 20:30
    Anònim abril 21, 2017 | 20:30
    Aquest/es nens/es se'ls ha donat l'oportunitat d'expressar sentiments i vivències, que por facilitar entendre'ls millor i compartir amb ells/es les seves situacions, als/les mestres ens hauria d'ajudar a tenir estratègies per ajudar-los en els seus aprenentatges i acompanyar-la de forma més propera per anar creixent Éste una bona mostra per reflexionar sobre ells/es i també sobre la nostra tasca. Éste molt real acostem-nos-hi.
  18. Icona del comentari de: Anònim a abril 21, 2017 | 20:58
    Anònim abril 21, 2017 | 20:58
    El ejercicio puede ser muy útil pero me parece que se está traicionando la confianza de esos niños, ellos han explicado cosas intimas y aqui cualquiera lo puede ver, reir u opinar. Creo que hay que respetarlos desde que nacen. He dejado de leer cuando empiezan los "secretos". A menos que se les haya preguntado despues si se podian compartir sus pensamientos, en cuyo caso retiro lo dicho.
  19. Icona del comentari de: Anònim a abril 21, 2017 | 22:57
    Anònim abril 21, 2017 | 22:57
    Em sembla molt interessant i molt útil per q els mestres puguin conèixer millor als seu alumnes però crec q ningú no té dret a fer públics els problemes personals dels infants.
  20. Icona del comentari de: Anònim a abril 21, 2017 | 23:12
    Anònim abril 21, 2017 | 23:12
    Al no divulgar el nombre del colegio ni el de los niños, sus secretos están a salvo. Esas vivencias podrían ser de cualquiera en cualquier lugar. Es importante que nos lleguen porque detrás de cada comportamiento hay una causa. Un maestro es a veces un salvavidas, un espejo en el que mirarse cuando todo va mal, Nunca olvidaré mi maestra de 2º de primaria. El padre que pega, el de la cárcel, el de la madre que no puede cocinar, ni ducharse.... todos me parecen desgarradores, Felicidades por la iniciativa y gracias .por compartir esos testimonios que nos hacen tomar conciencia del sufrimiento de algunos niños.
  21. Icona del comentari de: Anònim a abril 22, 2017 | 10:47
    Anònim abril 22, 2017 | 10:47
    Ha estat molt be....sens dubte son vivencies i situacions que desgraciadament tots sabem que existeixen....pero i ara que????? Els Serveis Socials hi intervendran? Els psicolegs d'Ensenyament els donaran suport? Fins i tot sembla que tambe el Departament de Violencia de Genere tambe hi he te alguna cosa a fer...... Tant de bo es posi fil a l'agulla i es poguin anar normalitzan les circunstancies en que aquests infants estan creixen.... que amb una curta edad ja tenen experiencies esferidores..... TANT DE BO !!
  22. Icona del comentari de: Anònim a abril 22, 2017 | 10:51
    Anònim abril 22, 2017 | 10:51
    Històries molt colpidores. Bon exercici per posar en pràctica a classe.
  23. Icona del comentari de: Anònim a abril 23, 2017 | 22:43
    Anònim abril 23, 2017 | 22:43
    És impactant com a dins les cases hi poden haver problemes tan greus. Una llàstima que els hagin de patir els infants. També estic d'acord que si els infants han explicat als mestres aquests fets tan íntims els ajudin a superar -ho buscant els mitjans idonis.
  24. Icona del comentari de: Anònim a gener 05, 2018 | 19:47
    Anònim gener 05, 2018 | 19:47
    Llegir quests secrets m'ha get mal al cor, molt mal. Tant mal que m'he posat a plorar.És tan trist que criatures d'aquesta edat hagin de veure aquests drames humans de les persones adultes i d'un món tan complicat, que alguns secrets m'han trencat el cor. Una molt bona iniciativa, perquè esta claro que aquests nens han pogut dir quelcom molt profund que potser no haguessin dit mai a ningú.
  25. Icona del comentari de: Anònim a juliol 17, 2018 | 13:15
    Anònim juliol 17, 2018 | 13:15
    brutal el que pensen els infants i que poden arribar a pensar. no m"hi entra al cap. mai m"ho habia imaginat que pensesin coses així molt bona iniciativa... haurieu de fer alguna cosa per ajudar-los a treures la por que tenen a dins del cap. ¿canvio de tema quina escola es per apuntar el meu fill?

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa