Foto: Christopher Schmidtke


La cadència és més lenta ara que el temps
també alenteix el ritme i qualsevol
mirada té un deix lúcid de nostàlgia.
Amb tants de vents diversos, no serà
fàcil trobar el lloc just per la tristesa.
I tanmateix la tristesa acompanya
melangiosament aquest setembre
i en fa un cristall trencadís. Tant de bo
que no tornessin mai aquells captards
agressius, fastuosos, que amb la seva
puixança m’abaltien. Ara em sento
sensatament feliç, sensatament
instal·lat en un ordre que m’acull
sense vulgaritats ni impertinències.
Algú dins meu compassa el bategar
del desig i del somni, mentre espero
senyals tal volta incerts a l’horitzó
i enyoro el gust d’un cos ofert i càlid.
Voluptuosament desfaig camí
sense anar enlloc. Jo també setembrejo.


Del llibre Per molts anys!, que va dedicar als seus nets Marta, Oleguer i Marçal.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: glòria olivella a setembre 08, 2019 | 10:50
    glòria olivella setembre 08, 2019 | 10:50
    Quina meravella. Anava a dir: quina petita meravella. Però no. Gran, gran. M'ha fet feliç. No sé si sensatament.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix