La Setmana que dura anys

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Hi ha qui compara La Setmana amb Sant Jordi, però La Setmana, i els que hi heu estat ho sabeu, és una altra cosa: un petit poble on, com passa als petits pobles, no existeixen aquelles massificacions asfixiants, sinó que tot és a tocar. A tot li pots apreciar la seva singularitat: i no parlo només dels llibres que remenes sense presses, sinó dels escriptors que escoltes a tres metres de tu, dels llibreters d’aquí i d’allà que fan petar la xerrada amb els de l’estand del costat, dels editors que t’expliquen per què val tant la pena aquest llibre que presenten. Tot té cara i ulls, i és per això que en pots apreciar la personalitat i l’encant.

La Setmana del Llibre en Català, en la seva 37à edició, farà parada del 6 al 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral. Mentre escolto a la roda de premsa del CaixaForum tot el que hi trobarem, vaig recordant com jo mateixa, cada any, hi he acabat baixant, xino-xano, gairebé cada dia. I recordo, precisament, com d’estimulant és aquest xino-xano, perquè és aquell que es pregunta a veure què i qui hi trobaré avui, el que torna a casa una mica més tard del que tenia previst amb uns quants llibres sota el braç, el que degusta aquesta xerrada i després aquell concert, i el que té, tanta estona com pot i com vol, la cultura al paladar.

Però som al juliol i, per fer venir salivera, parlem de números, que després ja vindran les lletres: hi haurà 219 expositors (un 7,5% més que l’any passat), 260 novetats editorials, desenes de milers de títols de fons. I un caràcter que es va intuint en aquest inventari previ: el 23è Premi Trajectòria el rebran dues persones que fan dos oficis allunyats del focus, però imprescindibles en aquest sector: els distribuïdors i agents culturals Margrit Lömker i Oriol Serrano, “pels seus més de 50 anys de tasca enfront de la distribuïdora Les Punxes, modèlica per la seva innovació i compromís empresarial i personal amb el món del llibre, d’on són baula essencial.”

Estiro una mica més el fil, La Setmana té bona memòria: el Premi Especial el rebrà la revista Cavall Fort, esperança: segueixen apostant per la creació de nous lectors, oferint-los la seva primera biblioteca personal (una caseta de cartró perquè hi puguin desar els llibres), compromís: convidaran especialistes per preveure i combatre la violència de gènere, i una mirada ben àmplia i rica: hi haurà 270 activitats, 60 adreçades al públic familiar i 13 al jove, a més de 250 signatures i 12 itineraris literaris. Una mirada que, a més a més, va teixint complicitats amb els d’aquí i amb els d’allà: Ignasi Aballí ha creat l’obra que rebran els premiats d’enguany, i l’escriptor David Lagercrantz serà el convidat especial.

M’anima pensar que després de l’agost, quan s’hagin acabat les vacances, com una flor nascuda en el no-res del setembre, ens esperen totes aquestes propostes. Joan Sala, que n’és president, i Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, parlen d’orgull, d’esforç, d’agraïment. I m’adono que les coses ben pensades no duren una setmana: perduren anys.