Foto: La Setmana del Llibre en Català

Hi ha qui compara La Setmana amb Sant Jordi, però La Setmana, i els que hi heu estat ho sabeu, és una altra cosa: un petit poble on, com passa als petits pobles, no existeixen aquelles massificacions asfixiants, sinó que tot és a tocar. A tot li pots apreciar la seva singularitat: i no parlo només dels llibres que remenes sense presses, sinó dels escriptors que escoltes a tres metres de tu, dels llibreters d’aquí i d’allà que fan petar la xerrada amb els de l’estand del costat, dels editors que t’expliquen per què val tant la pena aquest llibre que presenten. Tot té cara i ulls, i és per això que en pots apreciar la personalitat i l’encant.

La Setmana del Llibre en Català, en la seva 37à edició, farà parada del 6 al 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral. Mentre escolto a la roda de premsa del CaixaForum tot el que hi trobarem, vaig recordant com jo mateixa, cada any, hi he acabat baixant, xino-xano, gairebé cada dia. I recordo, precisament, com d’estimulant és aquest xino-xano, perquè és aquell que es pregunta a veure què i qui hi trobaré avui, el que torna a casa una mica més tard del que tenia previst amb uns quants llibres sota el braç, el que degusta aquesta xerrada i després aquell concert, i el que té, tanta estona com pot i com vol, la cultura al paladar.

Però som al juliol i, per fer venir salivera, parlem de números, que després ja vindran les lletres: hi haurà 219 expositors (un 7,5% més que l’any passat), 260 novetats editorials, desenes de milers de títols de fons. I un caràcter que es va intuint en aquest inventari previ: el 23è Premi Trajectòria el rebran dues persones que fan dos oficis allunyats del focus, però imprescindibles en aquest sector: els distribuïdors i agents culturals Margrit Lömker i Oriol Serrano, “pels seus més de 50 anys de tasca enfront de la distribuïdora Les Punxes, modèlica per la seva innovació i compromís empresarial i personal amb el món del llibre, d’on són baula essencial.”

Estiro una mica més el fil, La Setmana té bona memòria: el Premi Especial el rebrà la revista Cavall Fort, esperança: segueixen apostant per la creació de nous lectors, oferint-los la seva primera biblioteca personal (una caseta de cartró perquè hi puguin desar els llibres), compromís: convidaran especialistes per preveure i combatre la violència de gènere, i una mirada ben àmplia i rica: hi haurà 270 activitats, 60 adreçades al públic familiar i 13 al jove, a més de 250 signatures i 12 itineraris literaris. Una mirada que, a més a més, va teixint complicitats amb els d’aquí i amb els d’allà: Ignasi Aballí ha creat l’obra que rebran els premiats d’enguany, i l’escriptor David Lagercrantz serà el convidat especial.

M’anima pensar que després de l’agost, quan s’hagin acabat les vacances, com una flor nascuda en el no-res del setembre, ens esperen totes aquestes propostes. Joan Sala, que n’és president, i Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, parlen d’orgull, d’esforç, d’agraïment. I m’adono que les coses ben pensades no duren una setmana: perduren anys.

Els cartells de La Setmana –que és la prova que la senzillesa i l’enginy s’entenen– ha estat fet per Sergio Conches, alumne de l’escola Elisava.

Fotografies d’altres edicions:

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Foto: La Setmana del Llibre en Català

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix