Shitao i l'espiritualitat de la pintura xinesa

Rifem 4 exemplars del llibre "Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga"

Un breu tractat de la pintura xinesa: això és el que trobem a Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga. Escrit pel pintor i cal·lígraf Shitao (1642-1707), ens mostra com a través de la pintura, i mantenint una actitud espiritual, podem aconseguir una comunió amb l'univers i amb nosaltres mateixos.

Shau va viure les primeres dècades de la seva vida com a monjo, transitant entre diferents monestirs budistes icreuant els boscos, els rius i les serralades que més tard reflectiria a les seves pintures. Després d’haver-se allunyat de la vida monàstica, va entrar en els cercles artístics i lletrats independents de la regió del Yangzi, i es va acostar a l’espiritualitat taoista. La seva obra pictòrica s’allunya de l’academicisme decoratiu dels seus predecessors i connecta amb l’alè creatiu i vital dels primers clàssics del paisatgisme xinès. En els darrers anys de la seva vida va compondre els Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga, on converteix el que es podria haver quedat en un humil tractat sobre l’art de pintar en una porta lluminosa i privilegiada cap a l'espiritualitat xinesa. Un llibre en què conflueixen accents taoistes, neoconfucians, budistes i del Clàssic dels Canvis.

L'editorial Tres portals, especialitzada, tal com diuen, en "llibres singulars que ens arriben com missatges preciosos dins d'ampolles des de tots els temps i tots els mars", l'ha publicat en la traducció de Manel Ollé. Us n'oferim un tast i en sortegem quatre exemplars. Hi podeu participar a través de les nostres xarxes socials: per Instagram i Facebook, i apuntant el vostre mail a l’opció que us oferim al final de la peça. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possibilitats tindreu de guanyar. Les guanyadores són Fina Guimerà i Assumpta Tort.

1000219604
Buscant els immortals, 尋仙 (ca. 1690)

Les transformacions
变化章第三

Els temps antics són eines de coneixement.
Transformar vol dir entendre aquestes eines
sense convertir-te en elles.
No veig gaire gent
que se serveixi dels temps antics
per transformar-los, refuso els tradicionalistes
que queden enfangats en l’antiguitat
sense transformar-la.
Aquesta mena de coneixement imitatiu és rígid i limitat.
El noble d’esperit se serveix de l’antiguitat
només per obrir el present.

S’ha dit
que la gent que ha assolit la plenitud
no té normes.
I no és que no tingui normes,
sinó que la seva norma és la de l’absència de normes,
cosa que constitueix la norma suprema.

En tota cosa hi ha una trama ferma
que es mostra de maneres contingents,
en tota norma hi ha transformacions.

Quan coneixes les constants,
pots arribar a modificar-ne les variacions.
Quan coneixes les regles de l'art,
pots arribar a transformar-les.
La pintura és l'art de la gran llei
de les transformacions
de tot el que hi ha sota el cel:
la gràcia essencial del gest i la forma de rius i muntanyes,
l'activitat que crea des dels temps antics fins al present,
la fluïdesa dels alens lleus o pesants;
a través del pinzell i de la tinta
revela les deu mil coses que hi ha en el cel i la terra,
i et fa cantar d'alegria.

Però la gent d'avui no entén res de tot això,
acostuma a dir:
«Els replecs i els punts traçats amb el pinzell
de tal mestre són el fonament,
si no s'imiten els paisatges de muntanya i aigua
d'aquell altre mestre
no es pot arribar a perdurar,
cal aconseguir en les obres la serenitat pura
de tal mestre».
O bé: «Sense la tècnica
de tal altre mestre
com a molt es pot aspirar a entretenir.»

Així, en comptes de servir-nos dels mestres,
passa que ens convertim en els seus servents.
Forçar-te a imitar un mestre
és com menjar les sobres d'un festí:
a mi això em sembla ben poca cosa!

Encara n'hi ha d'altres que diuen:
«Aquest mestre m'ha enriquit,
o gràcies a aquell altre mestre
he arribat a dominar el meu art;
he de seguir-ne l'escola i el criteri,
he d'examinar-ne i imitar-ne el traç dels punts,
dels difuminats, dels contorns o dels replecs
que mostren les formes, el gest i els dinamismes,
per així poder arribar a fer com els antics.»

D'aquesta manera
es pot arribar tot just a conèixer els antics,
però no a fer el que tu mateix podries arribar a fer.

Pel que fa a mi, em baso en mi mateix.
Les celles dels antics no em poden créixer a la cara,
ni les seves vísceres poden entrar-me dins del ventre.
Tinc entranyes i celles pròpies.
Si la meva obra entra en contacte
amb la d'algun mestre antic,
és ell qui m'haurà vingut a trobar,
i no jo qui l'hagi anat a buscar.
Amb tot el que la natura m'ensenya;
com no hauria de poder transformar
els mestres antics?

1

Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga


Primera edició: setembre del 2024
Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga
Títol original: 苦瓜和尚畫語錄
© de la traducció i el pròleg: Manel Ollé

Participa al sorteig i subscriu-te al nostre butlletí

Data de publicació: 18 de setembre de 2024
Última modificació: 03 d'octubre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze