Foto: Thomas Hawk
Infinits universals
Si penses que ets petit i que el somriure
encara no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya’t a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada jorn per a poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
renaix per a morir, glatir, reviure.
Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre’s ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.
Poema inclòs en el llibre
Pluja de foc
© Carles Rebassa
© d’aquesta edició: Edicions Terrícola, 2016
