El periodista Carles Capdevila va néixer als Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965 i va morir a Barcelona l’1 de juny del 2017. Llegim uns fragments del seu llibre Parir amb humor.

Foto: Amanda Tipton


Ell ara voldria que fos nena. No ho diu gaire alt, i no només per superstició, però també per superstició. No ho diu gaire alt per no comprometre’s si acaba sent nen. La família li exigiria proves d’amor incondicional, dubtaria sempre més d’ell, l’hi retrauria.

No ho diu gaire alt per no posar més pressió i nervis el dia de l’ecografia més sexual de totes. No ho diu gaire alt per no haver de sentir els avis com contraataquen amb obvietats: «El que hagi de ser serà». És clar, que «el que hagi de ser serà»: això no és la veu de l’experiència, això és una tautologia.

No ho diu gaire alt perquè ella (que també vol una nena, però tampoc ho diu gaire alt) no acabi tenint l’instint de mentir per protegir l’hipotètic nen i vulgui fer creure a tothom que ella vol un nen. Llavors es veurien abocats a la més absurda de totes les batalles, en la qual un dels oponents no creu ni tan sols en el que defensa.

No ho diuen gaire alt, que tots dos volen una nena, perquè la societat prefereix sentir-los dir «l’important és que sigui un nadó ben sa», encara que el que ells volen, de veritat, és que sigui una nena ben sana.










Parir amb humor

Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira 1992
10a edició, revisada i ampliada: novembre del 2016

© Carles Capdevila
© Edicions La Campana





Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 01, 2017 | 10:55
    Mónica Pin Álvarez març 01, 2017 | 10:55
    Carles Capdevila. Un monòleg magnific, divertidissin, la tensió i nervis... però són nens i nenes tots ven macos. I quan són nadons, semblen, "ELS ARRUGATS" i tant tendres. Que ja, ni cal tantes preocupacions, per saber el sexe de l'ecografia amb tres o quatre dimensions. Benvinguts, a tots els petits. Els parts amb humor. Una abraçada.
  2. Icona del comentari de: Dolors M a agost 13, 2018 | 14:43
    Dolors M agost 13, 2018 | 14:43
    Ets una passada Carles. I si, he dit ets perque ho ets i ho seràs sempre

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix