I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Creix, això sí, en la llengua la tribu,
mot a mot, fidelíssim,
i en l’esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.
Miquel Martí i Pol a La Blava. Final dels anys 80. Fotografia: FMMP
El nostre temps
I, sobretot, no oblidis que el teu temps… és un text que mai ha estat considerat com a component d’un llibre concret. De fet, formava part d’un muntatge teatral que el grup Vermell x 4, de Centelles, va posar en escena l’any 1969. Més endavant el poema va ser inclòs a l’apartat Altres poemes, o poemes solts, del volum I de l’Obra poètica (Edicions 62, 2004)
Miquel Martí i Pol és considerat un català universal, poeta del poble i poeta nacional. En aquest poema podem veure com versava amb consciència social i col·lectiva. Des de jove va implicar-se activament en grups de teatre, de cinema, de fòrum, desenvolupant, de mica en mica, un compromís indiscutible amb el territori i la llengua en un temps i en un moment determinat. Així doncs, durant l’etapa de la dictadura franquista va fer activisme cultural a contracorrent i en pro de la cultura catalana.
És ben sabut que el règim havia perseguit el català com a llengua per considerar-lo símbol d’identitat d’un territori i, per tant, element de diferenciació social respecte la resta de població d’Espanya. Prohibida la llengua i assegurada certa repressió s’afeblia la comunitat. L’autor, que va haver d’aprendre a escriure el català de forma autodidacta, defensava “la llengua de la tribu”: durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX “em vaig incorporar a tots els moviments que, a la meva comarca, maldaven per desvetllar la consciència nacional, per recuperar la identitat que ens havien volgut arrabassar”, explicava en un seminari fet als anys noranta. No ens és d’estranyar que Miquel Martí i Pol fes poemes amb una clara consciència de país.
Lector, oïdor, tots som protagonistes del poema “I, sobretot, no oblidis que el teu temps…” perquè el poeta ens apel·la de forma directa. Ens fa conscients de la responsabilitat que tenim en prendre part de la vida, de la comunitat, de la “tribu”. No oblidis que “el teu temps” és aquest, “no un altre”. No miris cap a una altra banda, lectora, quan et sentis cridada per defensar el que és ben teu perquè el “teu lloc només tu pots omplir-lo”.
Per saber-ne més
Tal com hem assenyalat, el poema s’inclou a l’apartat Altres poemes del volum I de l’Obra poètica (Edicions 62, 2004). La data del poema és del 1965 i en aquest primer volum de l’obra completa trobareu dos reculls: He heretat l’esperança i Autobiografia, que van ser escrits entre 1963 i 1967. L’autor ja deia en una nota a Autobiografia que “el recull ha estat muntat, més que no pas escrit, entre 1965 i 1966”, i ens pot fer pensar que aquest poema va ser descartat per formar part d’aquest recull. Per tant, us animem a completar la lectura del poema amb aquests dos altres títols.
El llegat
El llegat Miquel Martí i Pol és propietat de la Diputació de Barcelona i gestionat per la Fundació Miquel Martí i Pol. Es conserva a l’espai Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Ter.
