Foto: Rayani Melo
Hem assistit al funeral del nostre amor.
L’esquela no ha sortit a cap diari.
Jo volia dir el respons
però el meu discurs
era un embull incomprensible.
Tu també ho has provat
i no sé si és que no et sentia
o potser no ho entenia
però els mots que proferies
semblaven el repic
d’una màquina d’escriure.
(Un so més antiquat que el del teclat d’ordinador.)
I és que és això, que s’ha fet vell
el nostre amor. No ha mort
precisament d’inanició,
que era de vida.
Vam abocar-hi molt de tot,
i al final era un obès
que no es movia del sofà de casa,
amorrat a les pantalles,
i amb prou feines deia res.
No sé si és que s’ha fartat del seu cos,
o, simplement, de nosaltres.
I, per cert, t’has fixat que al funeral
no hi ha vingut ningú?
Dret al miracle
Premi Carles Riba 2015
© Víctor Obiols i Llandrich
© Raval Edicions SLU, Proa
