Foto: Kelley Bozarth
Foto: Kelley Bozarth

L’arribada de l’estiu ens enxampa a punt de ser engolits per l’enèsima onada, amb l’indicador de bateria baixa parpellejant al front. Després d’un curs escolar entre bombolles, patis fragmentats i soroll de mans que freguen a totes hores, infants i famílies busquen escletxes perquè aquest estiu torni a ser com els d’abans. En algunes llars s’hi endevina la satisfacció dels qui han descobert que el teletreball té bondats inesperades. En d’altres, hi trobem les cares llargues dels qui han estat xuclats per un ritme frenètic que ha desdibuixat espais i horaris o les espatlles ensorrades dels qui ara no poden treballar. Si ens hi fixem bé, també hi notarem la por dels qui, sabent-se sotjats per aquest virus amb corona, traspassen el llindar de casa cada vespre amb els dits creuats.

Malgrat tot, el desig d’allò que hem accedit a anomenar normalitat ha omplert carrers, platges i muntanyes de famílies àvides de fer coses plegats. El temps de lleure compartit és, aquest estiu, el tresor més preuat. A molts, la pandèmia ens deixa pinzellades d’angoixa, de por i de tristesa. Algunes de primes, d’altres no tant. És hora de compartir estones tranquil·les, àpats sense pressa o temps de joc en família. Comunicar-nos sense fites concretes, només per recordar que hi som o simplement per deixar-nos anar.

Aquest, com tots els altres, és un estiu sense fórmules úniques, ni màgiques. Cada família és un món i cada llar té regles pròpies per funcionar. I, per descomptat, cada infant també és diferent i les seves necessitats són tan exclusives com canviants. Però podem convenir que és poca la mainada que no gaudeix fent activitats en família, encara que siguin tan quotidianes com cuinar receptes inventades, tenyir samarretes fent nusos o jugar a cartes havent dinat.

En moments de lleure compartit, compta més que mares, pares, avis o tiets hi posem tota l’energia que no pas que preparem activitats extraordinàries, grans viatges o que disposem de temps il·limitat. La qualitat del temps quan estem junts té un valor incalculable pel desenvolupament dels infants. Sovint, l’estiu ens brinda aquell ritme tintat de calma que ens permet gaudir de les rutines més senzilles, les que durant el curs passen volant.

I, d’entre tot allò que ara triem fer de manera més pausada i conscient, podríem posar el focus en un moment especial. La taula parada esdevé un catalitzador d’anècdotes per explicar i també d’emocions. Menjar plegats és nutritiu molt més enllà del que conté cada plat. Sota les estovalles s’hi amaga la complicitat i més d’un somriure. Darrere de cada tovalló hi ha una història per escoltar. Per qui pugui, per qui vulgui i també per qui ja ho fa, els àpats d’estiu en família poden ser una gran recepta per a petits i grans.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 25, 2021 | 11:44
    Anònim juliol 25, 2021 | 11:44
    FANTÀSTIC!!!!! En majúscula i amb moltes exclamacions.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa