Wisława Szymborska va néixer a Bnin (Polònia) el 2 de juliol de 1923 i va morir a Cracòvia l’1 de febrer del 2012. Llicenciada en Filologia Polonesa i en Sociologia per la Universitat de Cracòvia, va ser una de les principals representants de la generació de poetes polonesos de postguerra. L’any 1996 va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. En llegim el poema Sota una petita estrella, publicat el 1998 a Vista amb un gra de sorra en la traducció de Josep M. de Sagarra (d’aquest mateix llibre aquí en podeu llegir el poema Res no passa dues vegades).

Foto: Kristopher Roller


Demano perdó a l’atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m’equivoco.
Que no s’enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit.
Demano perdó als que clamen des d’un abisme pel minuet d’aquest disc.
Demano perdó a la gent de les estacions per dormir a les cinc del matí.
Dispensa’m, esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d’aigua.
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant, immòbil, sempre el mateix punt,
perdona’m, encara que només siguis un ocell dissecat.
Demano perdó a l’arbre tallat per les potes de la taula.
Demano perdó a les grans preguntes per les petites respostes.
Veritat, no em concedeixis una atenció gaire gran.
Gravetat, mostra’m el teu cantó generós.
Tolera, misteri de l’existència, que esfilagarsi el teu ròssec.
No m’acusis, ànima meva, que et tingui rarament.
Demano perdó a totes les coses per no poder ser a tot arreu.
Demano perdó a tothom per no saber ser cadascú i cadascuna.
Sé que, mentre visqui, no hi haurà res que em justifiqui,
perquè jo mateixa en sóc el propi obstacle.
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques,
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.



Vista amb un gra de sorra


© Wisława Szymborska, 1993
© de la traducció: Josep M. de Sagarra, 1997
© de les característiques d’aquesta edició: Columna Edicions, S.A., Edicions Proa, S.A.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 03, 2020 | 13:39
    Anònim juliol 03, 2020 | 13:39
    És un poema preciós que descriu la perfecte sensibilitat que una persona pot definir a les contradiccions de la vida. Li trobat preciós i molt encertat .

Nou comentari

El piano

I Say a Little Prayer

Comparteix
​Forever and ever, you'll stay in my heart

La nova cançó de Joan Dausà

Comparteix
Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm

The Look of Love

Comparteix
Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield

Jove per sempre

Comparteix
Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu

Passadís

Les mans del metro de Nova York

Comparteix
14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani

Paraules (úniques) d’amor

Comparteix
14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar

El naïf del Duaner Rousseau

Comparteix
14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.

Tots van ser Picasso

Comparteix
Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix