Foto: Amir Hosseini



Ningú no ha arribat al cim acompanyat de la seva por.
POBLILI SIRUS, Sententiae 445


Surt i destria bé el gra de la palla.
Ja has desobeït prou el teu desig.

Ni que sigui d’una puntada de peu,
obre la porta de l’habitació tancada
on vius. Deixa de ser
dels que feinegen de nit a alta mar
amb les xarxes foradades.
Que no veus que el temps s’enfuig
com una serp fent esses?

Sempre hi ha en algun lloc
llànties meravelloses per fregar.
No deixis els genis tancats
a les pàgines dels contes.


Manuel Forcano, del seu llibre A tocar (Proa).

Més notícies

Manuel Forcano: «Ens enamorem de les persones que voldríem ser»

Comparteix
L'escriptor diu que «el perill més gran de la humanitat és el de sempre: la ignorància»
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa