Rabindranath Tagore va néixer a Calcuta el 7 de maig de 1861. El petit de tretze fills, als vuit anys ja escrivia poemes. Va ser la primera persona no europea a guanyar el premi Nobel de literatura. Místic i humanista, va aprofundir en els intercanvis culturals entre l’Índia i Occident amb l’afany de treballar per la llibertat i el progrés del seu país. Tagore va morir el 7 d’agost de 1941 també a Calcuta. Recordem l’escriptor amb 14 reflexions de la seva Obra selecta, publicada per l’Abadia de Montserrat i traduïda per Maria de Quadras.
Foto: Tagore i Gandhi l’any 1940
1. Si plores per perdre el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
2. El món es treu la seva màscara de grandesa davant d’aquell qui l’estima. Esdevé petit com una cançó, com una besada de l’eternitat.
3. No posis el teu amor en un precipici només perquè sigui alt.
4. Allò que tu ets no ho pots veure; allò que tu veus és la teva ombra.
5. Encasta en or les ales de l’ocell i mai més no solcarà el cel.
6. La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo.
7. Les estrelles no tenen por de semblar lluernes.
8. “Què és el que esperes, lluna?” “Vull saludar el sol, a qui he de deixar pas.”
9. L’ocell voldria ésser núvol, el núvol voldria ésser ocell.
10. Si no tens gana, no en donis la culpa al teu menjar.
11. Si tanques la porta a tots els errors, deixaràs a fora tota la veritat.
12. Llegim malament el món, i després diem que ens enganya.
13. Com més grans som en humilitat, més a prop som de la grandesa.
14. La vida ens és donada, i la mereixem donant-la.
Foto: Albert Einstein i Rabindranath Tagore. Font: Tagore Foundation International
