Foto: Moyan Brenn
Tal com el brau que fuig cap al desert
quan és vençut pel seu semblant, que el força,
no torna fins que s’ha recuperat
per destruir aquell qui l’ha ofés,
així em cal allunyar-me de vós;
el vostre gest ha confós el meu ànim;
no tornaré fins que s’haja ben fos
la por que m’impedeix de ser feliç.
Versió original (adaptada al català actual):
Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert:
tot enaxí·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós.
Ausiàs March. Una tria
Versió de Josep Piera
TAST DE CLÀSSICS
Reservats tots els drets d’aquesta edició:
EDITORIAL BARCINO, S. A.
«Tast del Tast» us convida a degustar la col·lecció «Tast de Clàssics», que ens permet gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d'una sensibilitat contemporània. Escriptors i poetes actuals adapten les paraules del passat per fer-les més presents que mai.
Raimon canta aquest poema d'Ausiàs March: