Foto: Eryne!
Hi ha persones per a les quals la transgressió és un estímul i la seducció un joc i una forma de vida. Teixeixen amb tota naturalitat una teranyina d’enganys que desperta en els altres afectes i sentiments devastadors. No coneixen l’amor, solament els mou el desig i quan aquest s’acaba marxen sense remordiments deixant rere seu un rastre de desolació.
Era l’any 1975, jo tenia setze anys i vivia amb fascinació els moviments de revolta de la fi del règim franquista. Les relacions amb el meu pare, més aviat conservador, no passaven per un bon moment, en canvi la nova parella de la mare tenia tot el que jo cercava en una figura paterna: era simpàtic, provocador, intel·lectual d’esquerres compromès amb els canvis socials i, per sobre de tot, algú que m’escoltava, s’interessava per mi i em feia sentir valuosa.
Tota la meva experiència amb el sexe eren unes quantes petonejades castes a la platja, llavis ben apretats, amb el meu noviet de l’escola. Els nois més aviat m’intimidaven i per a mi l’amor era en essència quelcom de romàntic.
És fosc, la mare és a la dutxa i ell s’estira al llit darrere meu i m’abraça. No és el primer cop que ho fa. És agradable sentir com els braços m’estrenyen, em sento en confiança i protegida. Puc notar el seu alè al clatell. Una mà recorre lentament la meva esquena, m’agrada, tanco els ulls i somric. De sobte noto com amb la punta dels dits m’aixeca la camisa. Els músculs se’m tensen, el món s’atura i una barreja de plaer i desconcert em puja per la gola, mentre aquesta mà que sembla tenir vida pròpia s’enfila a poc a poc cap a un territori íntim i inexplorat del meu cos. Deixo de respirar quan un dit assoleix la punta del mugró i un corrent elèctric em sacseja de cap a peus. Vull dir alguna cosa, voldria agafar aquesta mà i apartar-la però, no sé per què, li permeto que passi a l’altre pit i que segueixi després el seu recorregut imparable cap el meu ventre. No puc pensar, aclaparada per la barreja de sensacions desconegudes.
Paralitzada. La ment en blanc.
Una escalfor densa m’envaeix, el cor em batega desbordat a les temples i la respiració se m’accelera quan els dits llisquen amb suavitat per sota el melic. Ho hauria d’aturar, sé que no està bé, però el meu cos és qui mana i ara necessita desesperadament el frec d’aquesta mà per aplacar el foc que li crema entre les cuixes.
Vaig quedar atrapada en una teranyina de passió sense control, en un entramat de sentiments confusos en la qual ell em va modelar com a un objecte sexual i submís, a la mida del seu desig. Sis anys de dependència alimentada per falses promeses, sense reciprocitat en l’amor i tota una vida tenallada per la culpa.
