Josep Maria Espinàs va néixer el 7 de març del 1927. Al llibre El teu nom és Olga va mostrar la relació amb la seva filla, afectada de síndrome de Down. Ho va fer des del respecte i la necessitat de reafirmar la identitat de l’Olga. Però també des de l’interès d’un pare que vol entrar, lluny de les etiquetes, al món de la filla. Per explorar-lo pam a pam i estimar-ne cada racó. En llegim 14 reflexions.

Foto: La Campana

1. Tu saps, Olga, quantes preocupacions innecessàries ens has ajudat a esborrar en aquesta vida?

2. Mira, filla, jo sé el que tu ets, i cap mot-etiqueta ni cap diagnòstic que us vulgui explicar conjuntament a tu i a tots els teus companys arribarà a descobrir-ho.

3. Tu no ho saps, però cada vegada que t’acostes i dius Sóc jo no tan sols et poses exactament en el teu lloc sinó que fas que jo reconegui el meu –sóc el teu tu– i encara més: poses en el seu lloc totes les coses d’aquest món.

4. Als exercicis de l’escola, amb la cama ranca, no t’has donat mai per vençuda. Vaig admirar-te molt el dia que la professora m’explicà que li havies dit: Jo no puc enfilar-me sola aquí dalt, com les altres, però tu posa el braç així, i ja veuràs.

5. Vols que et digui una cosa, Olga? Ara, quan fem coses junts, quan passegem pel carrer, o anem a casa d’algú, o dinem en un restaurant, gairebé mai no hi penso que som una família especial. Ni quan et miro. Segurament he après a mirar-te com tu vols ser mirada.

6. M’has ensenyat a anar una mica més enllà de tu i de mi. M’has ensenyat a no avergonyir-me dels altres, o almenys a intentar-ho. És a dir, m’has fet pensar en la gent, i que cadascú és com és.

7. Com exigir a tothom allò que no puc exigir-me a mi mateix? És que la gent, perquè sigui vàlida, ha de ser com jo? És que el fonoll és defectuós perquè no és una rosa?

8. Tinc la impressió que jo penso més, però l’interrogant continua sent obert: quines coses valen més la pena de ser pensades? Hi ha gent que en tot un dia no sabrà pensar: em sento viu, t’estimo, quina pau hi ha en aquesta hora, quin so més bonic el d’aquesta campana.

9. El teu univers és petit, però sempre hi ha un lloc per als altres. Has nascut lliure de la falsedat, de la mala intenció, de l’ambició possessiva. Voldries que tothom s’estimés molt i no entens per què no és així.

10. La teva especial condició et dóna llibertat de no sotmetre’t a la dictadura del progrés que s’identifica amb l’eficàcia i la competitivitat. Tu has avançat. A la teva manera.

11. Ets molt limitada, diuen, i és cert. Però al mateix temps ets una font inesgotable de suggeriments. Tu, estimada Olga, has eixamplat el meu horitzó interior, i has fet que hi càpiguen alguns –no tants com voldria- actes gratuïts, que són els que no afeixuguen mai amb el ressentiment ni angoixen per la rendibilitat.

12. Tu no saps què vol dir subnormal, però moltes persones que són adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si sabessin què hi ha darrere la paraula subnormal no la farien servir com un insult.

13. Admiro la teva voluntat de ser feliç, de veure sempre els aspectes positius de la realitat.

14. Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m –bromista i tendra– fent-me’n onze.

Foto: La Campana






El teu nom és Olga

© Josep Maria Espinàs
© La Campana, 1986

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 07, 2018 | 22:33
    Anònim març 07, 2018 | 22:33
    No ja res al mon com el amor dels pares als fills!!!!
  2. Icona del comentari de: Gemotis a desembre 03, 2020 | 21:09
    Gemotis desembre 03, 2020 | 21:09
    Estimada "Olgibiris Madame", no saps com t'anyoro, i la mamotis, i el papi, els gatets, que fan els gats Olgita? Miauuu! Miauuu! ♥️♥️♥️??
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 04, 2020 | 19:29
    Anònim desembre 04, 2020 | 19:29
    Vaig conèixer l'Olga per la meva passada per la residència on vivia i estimava un munt a són pare, recordo que em deia q són pare era molt important i havia creat l'himne del Barça!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix