El teu nom és Olga

És que el fonoll és defectuós perquè no és una rosa?

Josep Maria Espinàs va néixer el 7 de març del 1927. Al llibre El teu nom és Olga va mostrar la relació amb la seva filla, afectada de síndrome de Down. Ho va fer des del respecte i la necessitat de reafirmar la identitat de l’Olga. Però també des de l’interès d’un pare que vol entrar, lluny de les etiquetes, al món de la filla. Per explorar-lo pam a pam i estimar-ne cada racó. En llegim 14 reflexions.
 

Foto: La Campana

 

1. Tu saps, Olga, quantes preocupacions innecessàries ens has ajudat a esborrar en aquesta vida?

2. Mira, filla, jo sé el que tu ets, i cap mot-etiqueta ni cap diagnòstic que us vulgui explicar conjuntament a tu i a tots els teus companys arribarà a descobrir-ho.

3. Tu no ho saps, però cada vegada que t’acostes i dius Sóc jo no tan sols et poses exactament en el teu lloc sinó que fas que jo reconegui el meu –sóc el teu tu– i encara més: poses en el seu lloc totes les coses d’aquest món.

4. Als exercicis de l’escola, amb la cama ranca, no t’has donat mai per vençuda. Vaig admirar-te molt el dia que la professora m’explicà que li havies dit: Jo no puc enfilar-me sola aquí dalt, com les altres, però tu posa el braç així, i ja veuràs.

5. Vols que et digui una cosa, Olga? Ara, quan fem coses junts, quan passegem pel carrer, o anem a casa d’algú, o dinem en un restaurant, gairebé mai no hi penso que som una família especial. Ni quan et miro. Segurament he après a mirar-te com tu vols ser mirada.

6. M’has ensenyat a anar una mica més enllà de tu i de mi. M’has ensenyat a no avergonyir-me dels altres, o almenys a intentar-ho. És a dir, m’has fet pensar en la gent, i que cadascú és com és.

7. Com exigir a tothom allò que no puc exigir-me a mi mateix? És que la gent, perquè sigui vàlida, ha de ser com jo? És que el fonoll és defectuós perquè no és una rosa?

8. Tinc la impressió que jo penso més, però l’interrogant continua sent obert: quines coses valen més la pena de ser pensades? Hi ha gent que en tot un dia no sabrà pensar: em sento viu, t’estimo, quina pau hi ha en aquesta hora, quin so més bonic el d’aquesta campana.

9. El teu univers és petit, però sempre hi ha un lloc per als altres. Has nascut lliure de la falsedat, de la mala intenció, de l’ambició possessiva. Voldries que tothom s’estimés molt i no entens per què no és així.

10. La teva especial condició et dóna llibertat de no sotmetre’t a la dictadura del progrés que s’identifica amb l’eficàcia i la competitivitat. Tu has avançat. A la teva manera.

11. Ets molt limitada, diuen, i és cert. Però al mateix temps ets una font inesgotable de suggeriments. Tu, estimada Olga, has eixamplat el meu horitzó interior, i has fet que hi càpiguen alguns –no tants com voldria- actes gratuïts, que són els que no afeixuguen mai amb el ressentiment ni angoixen per la rendibilitat.

12. Tu no saps què vol dir subnormal, però moltes persones que són adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si sabessin què hi ha darrere la paraula subnormal no la farien servir com un insult.

13. Admiro la teva voluntat de ser feliç, de veure sempre els aspectes positius de la realitat.

14. Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m –bromista i tendra– fent-me’n onze.
 

Foto: La Campana

 






El teu nom és Olga

© Josep Maria Espinàs
© La Campana, 1986 

Comentaris

    Rosis Octubre 8, 2016 4:35 pm
    Un lllbre que sempre en bé al cap i l‘anima preciós
    Fabre Desembre 3, 2016 3:42 pm
    Seria tan bonic esborrar aquesta paraula dels diccionaris Els nens ja no l'aprendrien i els grans encara hi som a temps
    Mónica Pin Álvarez Desembre 3, 2016 4:09 pm
    Un llibre de cartes, escrit per Josep Maria Espinàs a la seva filla amb síndrome de Down. El vaig llegir a l'escola a l'any 1999. El llibre amb la antigue portada el vaig donar el entre Cívic Taxonera de Barcelona, per què altres persones poguessin gaudir d'ell. Per mi va ser un llibre on s'aprèn molt. Uns anys després vaig sentir nostàlgia d'aquest llibre, i torno ha comprar-ho amb la mateixa portada que el veig aqui. Mai cansa tornar a llegir-lo. Això m'ha fet despertar una gran il·lusió del meu complicat passat. Gràcies Eva. Per fer-nos recordar bons moments dins dels anys ple d'esperances.
    Gracia Moreno Desembre 3, 2016 4:18 pm
    Senzillament preciós i contagios!
    Atenea Desembre 3, 2016 10:10 pm
    El vaig llegir el 2002 i després dues vegades més. Mai cansa. Preciós.
    Montse Otzer Desembre 4, 2016 9:28 am
    Aquest llibre ens emociona i ens fa millors persones. Imprescindible!
    Catorze Manels Desembre 4, 2016 9:41 am
    Molts diuen que qui no és normal és qui ha "nascut lliure de la falsedat, de la mala intenció, de l’ambició possessiva"; que no és normal qui "vol que tothom s’estimi molt i no entén per què no és així" ... Doncs quina llàstima de normalitat!
    Cristina Barberan Dias Desembre 4, 2016 3:57 pm
    El teu nom es Olga.. El vaig.llegir quan era una nena per entendre que.li passava a la meva germaneta Nuria. La mes valenta del mon .Sempre al meu cor?
    Jordi Barberà Març 7, 2017 6:30 pm
    Sóc pare d'un nen amb la síndrome de Down. Gràcies per l'article. L'Olga té síndrome de Down, com el Roc, però no n'estan afectats. No és una afecció ni una malaltia. És una condició que afecta de moltes maneres, com la vida, com el temps, com la cultura...
    Anònim Març 7, 2017 6:58 pm
    M'han fet emocionar aquestes reflexions.
    Núria Bel Salom Març 7, 2017 7:36 pm
    Ruben, és el meu germà, i ens portem una pila d'anys. Encara viu amb els pares, li agrada el futbol i discuteix de politica fins la sacietat, tenia dues novies fins que una es va enfadar i ara no en te cap i te una feineta precaria a un taller prop de la nostra població. Alguna diferència amb els joves d'avui en dia? Tots som iguals i a la vegada tots som diferents! I això es el que ens enriqueix!.
    Anònim Març 7, 2017 7:48 pm
    El teu non no és Olga, el teu non és Amor. Gràcies J.M. Espinàs
    Anònim Març 7, 2017 8:53 pm
    Cuán les paraules surten del cor..Mai són banals.
    David palacios bayona Març 7, 2017 10:39 pm
    Les llàgrimes em cauen al llegir aquestes tendres paraules... Jo també tinc la meva olga...i debò que si..no existeix res més màgic que aquest amor que ens abraça.... Visca l'amor...
    Rosa Torné Març 8, 2017 12:39 am
    Es un dels llibres més tendre, sensible i apassionant que he llegit. Sempre estic a punt per rellegir-lo. Molt i molt recomanable, una lliçó d'estimació i humanitat.
    M.Dolors Març 8, 2017 9:01 am
    Dels llibres que et fan créixer emocionalment i com a persona. Gràcies per compartir els seus pensaments, St Espinàs, un cavaller!!!
    La vidaaaa Març 8, 2017 9:21 am
    Es precios fa molts anys el vaig llegir...ho tornare a llegirrr..m han vingut ganesss
    M.Rosa Març 8, 2017 2:07 pm
    Jo també vaig tenir "una Olga"en la meva vida,el meu germà. Sempre he dit i diré que Ell em va ensenyar a ser millor persona
    Toñi 20/8/2017 Agost 21, 2017 12:02 am
    Vaig teni una amiga no es dei Olga es deie Marieta jo tenia 17 anys ella alguns mes que jo pero mos estimabem cuant la vaig conexe no perlaba gaire be pero mos enteníem perfectement hasta la vaig consegui que brodats .De jo fa 50 anys i sempre m'enrecor d'ella
    Mónica Pin Álvarez Agost 21, 2017 9:44 am
    Un diari molt maco, Per Josep Maria Espinàs, dedicat a la seva filla Olga de síndrome Donw en altres temps.
    Anònim Agost 21, 2017 11:38 am
    El vaig llegir fa molts anys I em va emocionar. Sempre ha estat entre els meus llibres de referència.
    Anònim Agost 21, 2017 1:38 pm
    Va caure el llibre a les meves mans quan estava embarassada de la meva filla, estava esperant el resultat de unes proves que m'havien fet per veure com estava la nena. Gràcies al llibre vaig aprendre a estimar a l'Olga, i a comprendre una mica millor el seu món. Gràcies!!!
    Aglo Agost 21, 2017 2:05 pm
    Jo tenia al meu germà i ara ja no està, però mai s esborrarà del meu cor el seu somriure. I tot i que la tristor es profunda, la seva presència en la nostra vida, ens ha deixat plens d'amor.
    Esperança Agost 23, 2017 10:27 pm
    No he llegit el libre "El teu nom és Olga",pero gracias al club de lectura de la Violeta he descobert un Espinas que només coneixia d'articles diari. He llegit alguns viatges a peu i el darrer, "A ritme del temps"..M'ha agradat força. He descobert un Espinàs amb pinzellades ironiques i gran sensibilitat. No vaig poder coneixe'l personalment com les meves companyes, pero m'hagués agradat.
    Anònim Febrer 24, 2018 7:45 pm
    Si algú el té en pdf que em digui on puc aconseguir-lo. Gràcies!
    Patricia Pérez Octubre 17, 2018 4:46 pm
    He tingut la gran sort de d'haver conegut en persona a en Josep Maria Espinàs,la veritat que un gran honor per mi, sentint-lo parlar es com ser-hi dintre d'alguna de les seves obres, ''El teu nom és Olga'',sens dubte un llibre ple de sentiments, tendresa.... Crec que tothom l'hauria de llegir.
    Mariazell Febrer 7, 2019 1:26 pm
    Tot que intento no perdrem cap columna de "l'Espinàs" (despres de llegir-les les pasava a una companya de feina que estudiava periodisme),mai no he llegit El teu nom es Olga i ara tinc moltes ganes de fer-ho el buscare per casa i el llegiré.
    Anònim Febrer 7, 2019 2:36 pm
    L'he llegit varies vegades i sempre m'agrada!!!!
    Mara del Jordi Febrer 7, 2019 3:34 pm
    Cuando mi hijo era pequeño me molestaba que lo señalasen, tiene 53 años y cada vez estoy mas orgullosa de ser su madre y de que me conozcan como la madre del Jordi
    Anònim Ramona Planas. Arenys de Munt Febrer 7, 2019 4:35 pm
    Des que va sortir què el tinc i avuí al programa del matí d. Ràdio Arenys de Munt l" Ena m'ha comentat la mala notícia i ha llegit fracments del llibre M'agradat molt. Gràcies Josep Maria, per tot el que ens dones amb la teva secillesa i sabiesa una abraçada a tota la família.( Què amb Pau Reposi ). 7 - 2 - 2019
    Anna Vilanova Pons Febrer 7, 2019 9:00 pm
    Vaig conèixer l'Espinàs al xap de pic de nèixer el nostre " extraordinàri", en Marcel. En aquell moment, algunes coses q em va dir respecte els fills nostres, els Down, no les vzig acabar de compendre, al cap de poc temps, si. El nostre Mar-cel ens va deixar als tretze anys, una leucèmia s'el va emportar...tant q el vaig plorar quan va nèixer i poc m'imaginava que encara el ploraría méser la seva Tu Marcel, també em vas fer escriure i parlar de tu i l'Editorial Comanegra em va publicar el teu llibre: "Marcel, mi hijo extraordinario". Gràcies Marcel, Olga, èssers
    Anònim Febrer 8, 2019 5:05 am
    Fa temps quan era adolescent , com cada estiu anava de camps de treball, l Eduard vaig conèixe'l en un d aquests, realment només amb tres setmanes de conviure junts, va deixar- me una petjada que sóc mare de tres fills i sempre els hi he explicat l experiència tant bonica viscuda.
    JULIA. Febrer 8, 2019 8:01 am
    QUE DESCANSIS AMB PAU I ALEGRIA. UN BON CEL OLGA!!!!
    Anònim Febrer 8, 2019 10:21 pm
    tornare a llegir el llibre que et va dedicar el teu pare,

Nou comentari