Tinc un paper

Foto: Catorze

Un grup d’amics prepara una obra de teatre, però perquè arribi a l’escenari no només calen actors i actrius. Al llibre Tinc un paper (Flamboyart), a través de sis cançons composades i interpretades per Marc Parrot (al llibre hi trobem les lletres i un disc) i dels dibuixos de la pintora Eva Armisén, veiem totes aquelles feines que hi ha rere una representació: des de les més visibles fins a les que sovint queden a l’ombra, però que són imprescindibles. Un elogi al treball en equip que ens presenta des del paper de l’escriptora, del productor i de la directora, fins al del dissenyador de vestuari, de la il·luminadora, de l’actor i del propi espectador.

El diumenge 11 de novembre a les 12:00 al Teatre Poliorama faran un espectacle familiar basat en aquest llibre. Podeu comprar les entrades aquí.

L’actor

Has d’aprendre’t bé el paper
i saber-te transformar
gairebé com si haguessis canviat de pell.

Eva Armisén

Per fer que s’ho creguin tots
t’ho has de creure tu primer,
tenir molt ben assajat el que has de fer.

Que ningú perdi detall,
ja es comença a alçar el teló,
l’escenari s’il·lumina
tres, dos, un i acció!

Has de ser àgil perquè no és fàcil fer riure
quan estàs trist o plorar quan estàs content.
A estones còmic i a estones tràgic,
t’has de mostrar convincent i has de fer veure
a la gent les emocions i els sentiments
del personatge que estàs fent.

Amb la veu i el moviment
has de projectar el teu art,
tens l’ajuda del vestit i el pentinat.

En aquell moment precís,
saps que res no ha de fallar.
Tens al públic expectant al teu davant.

I quan acaba la funció
i sents els aplaudiments
notes que et relaxes i el neguit desapareix.