Jazz són els carrers de Nova York i també els d’Oliva, la ciutat dels gratacels on van buscar una vida millor alguns familiars i la ciutat valenciana on va néixer Àngels Gregori. Com una jam session lliure, improvisada, la poeta va encadenant poemes que parlen del seu present personal amb altres que reviuen episodis del passat. Jazz, publicat per Proa, és una recerca i un homenatge agraït. Us n’oferim un poema.

Noman Shahid


Oh tell me the truth about love
W. H. AUDEN


Era el meu país. I quan me n’anava a l’estranger
explicava geografia amb una fotografia seua.
I deia als altres: jo vinc d’ací, i tot això em pertany.

Era la fermesa dels aiguamolls
i de les mestres que han mantingut obertes les escoles,
aquelles que ens ensenyaren a llegir per aprendre a sospitar.

Era el marbre i era la meua pista d’aterratge.
Era el meu Cadillac descapotable
i era el vent del meu Cadillac descapotable.

Era la meua estrella de rock en un estadi pleníssim.
Dels viatges, era sempre el meu retorn.

Li hauria d’haver dit tota la veritat sobre l’amor?

Jazz

© Àngels Gregori, 2023
Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions SLU, Proa

Més notícies
Digue’m la veritat sobre l’amor
Comparteix
Serà potser l'amor com un pijama,/ o com el pernil dolç d'un restaurant tronat?
Sebastià Alzamora: «Donar-se un excés d’importància és autodestructiu»
Comparteix
L'escriptor diu que «hem perdut la idea que vivim amb els altres»
Enric Casasses: «De l’anar fent no en dic sobreviure, sinó viure»
Comparteix
El poeta diu que «s'ha de lluitar contra l'estovament de les paraules»
Gemma Ventura
Antònia Vicens: «Ser com tothom no és una virtut, és una mancança»
Comparteix
L'escriptora diu que «la bellesa i l'horror sempre van plegats»

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa