Tots som idiotes

Han desfilat per aquest programa una sèrie d’elements estranys, els bruixots d’avui. Els endimoniats blancs permesos i polsats en èpoques difícils. S’han passejat davant d’un poble ibèric eternament admirat d’allò que no pot palpar. La piràmide de la subnormalitat ha estat encapçalada pel fenomen Uri Geller; ell ha estat el punt alt de tota aquesta filera de comediants quotidians, d’aquesta gent que ensenyen les seves gràcies apreses entre la soledat i l’ensopiment. Tot el país subnormal, de vegades sense saber-ho, de vegades sense voler-ho, ha viscut intensament aquests fenòmens, el del jueu Geller, sobretot, i això els ajuda a sobreviure una altra setmana. No sé si dir a l’Íñigo que tinc una germana que mou molt bé les orelles, i que el meu pare aixeca la cella dreta sense cap esforç, i que el meu fill de cinc anys fa un soroll estranyíssim amb la boca, i que jo separo els cinc dits del peu esquerre.