El 3 de desembre és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El commemorem amb un poema de Joan Margarit, «Els ulls del retrovisor», dedicat a la seva filla Joana. Els versos de Margarit esquerden els cànons de la bellesa i n’esbossen una nova definició.
Foto: couleurs gm
Ja estem acostumats els dos, Joana,
que aquesta lentitud,
quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe,
desperti les botzines i el seu insult abstracte.
Em fa feliç la teva companyia
i el somriure d’un cos que està molt lluny
del que sempre s’ha dit de la bellesa,
la penosa bellesa, tan distant.
L’he canviat per la seducció
de la tendresa que il·lumina
el buit deixat per la raó al teu rostre.
I, quan em miro en el retrovisor,
no veig uns ulls senzills de reconèixer,
perquè hi brilla l’amor que hi han deixat
tantes mirades, i la llum, i l’ombra
del que he vist, i la pau que reflecteix
la teva lentitud, que és dins de mi.
És tan gran la riquesa que no sembla
que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.
Joan Margarit. Poema inclòs a l’antologia Els primers freds
Joan Margarit explica i recita el poema «Els ulls del retrovisor»
1
1
