Foto: Alice
No parlar de tu
o parlar-ne a totes hores; tant és.
De cap manera omplen el buit de tu les paraules
ni pinten els colors la teva absència.
La pell s’ha fet als cops
i la mirada s’adapta lentament a la tristesa;
la foscor de la nit és tota pena.
De tant en tant, un cavall
galopa gola amunt i inunda
d’imatges i records els llagrimals.
Seguim respirant
com si fóssim bossa buida
que el vent emplena d’aire per salvar-nos.
No és cert que no hi puguem fer res.
Ha quedat clar qui és l’enemic:
anem contra la mort.
La venjança és viure.
-
Anònim octubre 02, 2014 | 11:56TRANSMET EMOCIÓ
10
0
-
Anònim novembre 28, 2014 | 22:15Amb la colla d'amics acabem de perdre una companya i amiga i aquest poema és tan indicat... El fil que separa la vida de mort és tan fi, més que un cabell... Enhorabona, no havia llegit mai re teu i la teva poesia ha arribat en el moment més indicat.
8
0
-
Anònim juny 23, 2019 | 22:29Quin poema tan cert , i quina difícil venjança . Que difícil viure sense algú estimat .
1
0
-
glòria olivella juny 24, 2019 | 08:53És tan difícil escriure tan poèticament comprensible i emocionant. Gràcies, Eva i Estel.
0
0
-
Anònim juny 24, 2019 | 22:58M’arriba al cor. Has escrit el que jo no sé fer. Gràcies!!!
0
0
