Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. És una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Com el vent que es menja per les puntes
les banderes, així vam començar
a desestimar-nos.
I quin espectacle el nostre,
fabricant debades una esperança
rere l’altra.

D’aquests anys, sí,
queden alguns bells records,
espases que brillen
fins en les tenebres.
Però ara ho veig clar:
érem un arbre que creixia
amb destrals a les arrels.

Quantes vegades
se m’ha esborrat aquest poema
per les llàgrimes.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ismael Tharrats a maig 02, 2019 | 19:45
    Ismael Tharrats maig 02, 2019 | 19:45
    Enorme poema i il·lustració.
  2. Icona del comentari de: Anònim a gener 20, 2020 | 16:23
    Anònim gener 20, 2020 | 16:23
    Muy bueno
  3. Icona del comentari de: Orquidea a gener 26, 2020 | 23:46
    Orquidea gener 26, 2020 | 23:46
    Molt bonic!!! Conmovedor!! 26/1/2020

Respon a Ismael Tharrats Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa