Venus

El cel és una falda negra,/ l’estrella una figura de nacre enmig de la nit

Foto: Chechi Peinado



S’encén, auroral, Venus vestida de mercuri.
El cel és una falda negra,
l’estrella una figura de nacre enmig de la nit.
Un home sol, sense xarxa, la mira amb ulls plorosos.
Mariner trist dins la seva barca petita.
El prec no li ha servit de res.
El mar li sembla tan avar avui sense peixos.
Alta, immòbil vista de tan lluny,
Venus li diu: “La bellesa és difícil també aquí,
en el mar insondable del cosmos.”

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...