El periodista Ramon Barnils va néixer el 13 d’octubre del 1940 a Sabadell i va morir el 14 de març del 2001 a Reus. L’art d’incomodar, cantant les veritats, el defineix. La seva família recorda que casa seva era plena de llibres, de retalls de premsa, de documents. Tant estava interessat a informar com a informar-se. El recordem amb 14 reflexions que ens en mostren l’esperit crític, però també l’humà. I amb el tràiler del documental Barnil tal com raja, en què una colla d’amics del periodista ens expliquen, amb intimitat i confiança, quin record en tenen.

Foto: Facebook. Ramon Barnils


1. La cultura potser no sempre ve de baix, però mai ve de dalt.

2. Si nosaltres ho volem, el rei anirà nu.

3. Deixar Espanya de banda no és una qüestió política ni ètica, ni de dretes ni d’esquerres. És una simple qüestió de bon gust.

4. Ja seria hora que el primer viatge a l’estranger que fessin els espanyols fos aquí.

5. El secret professional són les garrofes i amb això la gent no hi juga.

6. Qui es pensi que un periodista és més que un assalariat, no sap què és un periodista, ni sap què és un assalariat.

7. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

8. Els nostres mitjans haurien d’estar més atents a la clientela: els ciutadans. Si no ho estan és que la seva clientela no són els ciutadans, sinó les minories dominants.

9. Els periodistes trobem a faltar enemics, és a dir polítics de talla. La que gasten habitualment els polítics és insultant.

10. Qui ho diu que els joves d’avui passen de tot i no saben res? El que sí que és segur és que ara ja ha arribat el moment de vestir-los d’un coneixement de tota la realitat.

11. El gremi dels periodistes em sembla el més corromput i fàcil de manipular de tots. Més que els mateixos polítics.

12. Per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes.

13. Amb el pas dels anys cada vegada dic més el que penso. És el que deia Sartre: com més vell em faig, més radical em torno.

14. El que més detesto de la nostra societat és la falta de valor per ser feliç.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Salustià a març 14, 2016 | 15:45
    Salustià març 14, 2016 | 15:45
    La joventud i la innocència son dues malalties que es curen amb el temps.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 18, 2016 | 01:29
    Anònim març 18, 2016 | 01:29
    Un gran periodista! Viuria amb il·lusió el camí cap a la independència i seria crític i agosarat amb tothom qui calgués. L'enyorem!
  3. Icona del comentari de: Nuri Coromina Ferrer a octubre 15, 2016 | 23:38
    Nuri Coromina Ferrer octubre 15, 2016 | 23:38
    Sé que era un gran professor de Periodisme a l'Autònoma de Barcelona
  4. Icona del comentari de: Anònim a octubre 18, 2016 | 12:48
    Anònim octubre 18, 2016 | 12:48
    Crec que era la persona més lliure que he conegut mai. Cap hipoteca. Capaç de fer la punyeta a tohom, fins i tot a ell mateix, habitualment en el sentit més positiu de la paraula. Resistent, incansable i bon amic. Motlle trencat, no hi ha còpies.
  5. Icona del comentari de: Sílvia Alcàntara a març 15, 2017 | 07:52
    Sílvia Alcàntara març 15, 2017 | 07:52
    El vaig còneixer, el vaig admirar i respectar. Encara l'enyoro!!!
  6. Icona del comentari de: L'OBSERVADOR ASTORAT a març 14, 2022 | 18:46
    L'OBSERVADOR ASTORAT març 14, 2022 | 18:46
    Ramón Barnils: "Deixar Ñ de banda no és una qüestió política ni ètica, ni de dretes ni d’esquerres. És una simple qüestió de bon gust". Tinguem doncs tothom bon gust, si us plau !!!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix