Versos i revolucions

Ángel Tijerín de la llibreria «On The Road» recomana «El ojo de la mujer» de Gioconda Belli

Foto: Gemma Ventura



El ojo de la mujer de Gioconda Belli és una antologia que agrupa el millor que ha escrit. És una poetessa de Nicaragua que m’agrada molt. Va néixer el 1948 i sempre ha defensat molt el feminisme i la història del seu país.

Va patir la dictadura de Somoza i va ser molt reivindicativa, fins i tot va fer d’espia i va transportar armes. No només en va parlar, també va actuar. La seva poesia té una part molt revolucionària, que defensa els drets i la terra.

Parla de sexe, de la intimitat i de la vida sense complexos ni manies. En un moment en què no estava ben vist que la dona es manifestés tan obertament i sense tabús. Per això és molt crítica amb les que veuen malament que la dona porti pantalons, o que s’involucri en política.

També és important la poesia d’amor i de desamor. Quan parla de l’home que ha d’estimar-la, diu que no només ha de saber tocar-la, sinó que també ha de voler la seva terra, la seva gent. Ha de ser-hi. No vol algú que estigui a casa amb ella, sinó que es comprometi amb la vida de fora.

Ella és molt sensible. De pell. Planera. Directa. T’arriba molt endins. Obris per on obris el llibre, te n’enamores al moment. 

Ángel Tijerín

 

 


El llibre recomanat

Títol
: El ojo de la mujer
Autor: Gioconda Belli
Editorial: Visor de Poesia
Any d’edició: 2009

Qui el recomana
Llibreria: On The Road
Adreça: c/ Verdaguer i Callís, 14 (Barcelona)
La cuida: Àngel Tijerín

Quatre pinzellades:

Crec en una llibreria oberta a tothom, per això no tinc portes. Té sis mesos de vida i la porto jo sol. Es diu On The Roud per tota la generació dels anys 50, que va trencar amb l’Àmerica d’aleshores. Dels 4.500 llibres que hi ha tots estan triats un a un per mi. Si he d’oferir deu llibres d’art, que siguin dels més bons. Més que la quantitat, aposto per la qualitat. Fins i tot hi ha una part dedicada als llibres que s’han de llegir abans de morir.

Procuro que els que hi entren se sentin en un món a part, s’hi perdin i gaudeixin. Vull oferir-los el millor que puc donar de mi: el tracte. Estic content perquè el públic que ve és molt jove, entre 25 i 35 anys, i molt culte. La gent necessita parlar. Ho noto molt. Perquè com que aquí acostumen a venir sols, necessiten comentar-ho. I poder connectar és bonic. Tinc la sort que la gent que entra els agrada la llibreria, i em demanen de fer-hi presentacions, clubs de lectura. Aquesta pressió és la que m’empeny. Quan tanco caixa el que no puc fer, de moment, és veure els diners que he fet. Perquè no sabria per quin motiu he fet la llibreria. Per això prefereixo sumar-hi el carinyo que em donen.

 

Foto: Gemma Ventura

 

Nou comentari