Pàgina del dia 1 de gener de 1956. Foto: Arxiu Frank Keerl Pla
1 gener
Aquesta nit, mentre tornava a casa (a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat. Al llit (glacial), llegeixo els dos últims números d’Il Borghese, fins a les vuit. Em llevo a les quatre de la tarda. Em trobo amb un dia clar, assolellat i lívid —sense vent. Any nou, vida nova! Passo el resto del dia a casa, a la vora del foc.
2 gener
A la tarda, treballo sobre el Viatge a Catalunya. Mercè, a la vora del foc, em fa companyia. A les set, es torna a arriar la tramuntana. Sopo a Palafrugell, restaurant Reig. Conversa amb Josep Martinell i Ramir Medir. Retorn a casa a les dues. Escolto París fins a les quatre, els resultats electorals francesos. Un desastre comunista i pujadista. Al llit, llegeixo el New Yorker. M’adormo al matí.
3 gener
Passo tot el dia al llit. Lluís Bonal m’envia una nota sobre els resultats electorals francesos —a les cinc de la tarda. Al matí, s’ha produït una baixa a la Borsa de París important. Per la finestra, veig que el dia és gris, baix i trist —sense vent. L’alcohol d’ahir m’ha fet passar una nit d’excitació sensual i mental. A les set del vespre, entro en la fatiga i al llit sento una sensació paradisíaca. Passo la nit dormint i escrivint.
4 gener
Aire de tramuntana, dia translúcid, fred. Em dura l’astorament del resultat de les eleccions franceses. Carta de Camilo J. Cela, demanant-me col·laboració per una revista que vol fer: Papeles de Son Armadans. Sopat a Palafrugell, restaurant Reig. Conversa amb Medir i Paco Matas. Una certa sobrietat, gràcies a Déu! Quanta feblesa. Figaro Littéraire.
5 gener
Ha fet un dia cristal·lí, amb un cel que cap al tard s’ha tornat d’un color verdós clar, transparent. La casa es va tornant glacial. Estem a 10 graus a la sala. Només es pot estar a la vora del foc. Visita, hora foscant, del Sr. Josep Ensesa. Efecte que fa un home de ciutat, ben vestit, en aquest ambient.
Mercè (24 anys) em diu que no recorda haver-se pogut comprar mai cap mitges. Li dic que li faré els reis. Cara de sorpresa àvida de la petita pagesa.
6 gener
Anit passada, Josep Sagrera portà la notícia, de Figueres, que Manuel Brunet estava a l’última pregunta. Josep Quintà telefona la mort, després. Una vegada mort, fou traslladat a Castelló d’Empúries on ha estat enterrat avui a les quatre de la tarda. Diabètic. Un vigatà bútxara i energumènic, molt orgullós, però no crec que hagués deixat un sol moment d’ésser catalanista. El coneixia de 1920. He pensat en ell tot el dia.
7 gener
He passat la nit del 6-7 llegint les notes de Voltaire al Diccionari filosòfic. Brunet sostenia —fins i tot en els moments àlgids del seu catolicisme— que Voltaire era el més gran escriptor en prosa que mai havia existit. Té raó, tot i que li falta una mica de poesia. Voltaire sumat a Chateaubriand formaria el fenomen literari més extraordinari de la llengua francesa. De vegades, queda massa sec. Treballat a la tarda per Destino. Sobre Brunet, la premsa ve superficial —res. La decadència és tan enorme que és ja impossible de llegir una notícia necrològica decent. Sopo a Palafrugell. Montserrat Isern m’envia un gran tortell. Fa fred.
8 gener
Ha fet un dia assolellat. Clar, suau —vent de garbí petit, però a l’interior de les cases hi ha una fred alambicada. Llegeixo Razón y Fe, la revista dels jesuïtes. Potser no hi ha cap publicació al món que faci dormir d’una manera més que compacta, amb menys mals de caps. És un soporífer profund, millorat per la pedanteria castellana. Vist Vida nova, de Montpeller. Molt bon article de Josep Trueta d’Oxford sobre la ruling class. Excel·lent. (La revista és fluixa.) El pitjor mal que ha fet Franco és haver instaurat i fomentat, per mantenir-se, la immoralitat a Espanya. Sopo a Palafrugell.
9 gener
Refredat, em quedo tot el dia al llit. Atac d’hipocondria. Dia plujós, amb ruixats intermitents. El dietari de Francesc Rierola contribueix a comprendre la mentalitat de Brunet. Rierola fou un antiespanyolista i, alhora, un home de mentalitat conservadora, arcaica. Brunet fou el mateix: antiespanyol, amb un despreci absolut per l’Església espanyola, però arcaic i papalí. Cregué en l’aparició de Jesucrist al Papa, com un dogma de fe. Aquesta contradicció és el filó vigatà del catalanisme.
10 gener
Fa quatre o cinc dies que sortí el decret dibolint el tren petit. Haurà durat sis o set decennis, sempre en el mateix estat de precarietat. Plantejat d’una manera pobra i precà-ria i equivocada, hauria conservat fins al final aquestes característiques lamentables. La precarietat és una característica general del país i una font de malestar. En els últims anys, encara s’ha agreujat. Passat el dia al llit, llegint la Vida de Johnson, per Boswell i les Memòries de Truman. La literatura anglesa és l’única confortable. Dia assolellat.
11 gener
El dia ha estat assolellat, humit, dolç, nefast. Augment de la fred en els interiors. Mercè porta un mocador al coll. Aquest mocador que la gent ha portat fa segles a l’hivern em deprimeix. Sopo a Palafrugell. De retorn, a la matinada, el vent de garbí bufa molt fort. La humitat és enorme. Corregeixo les proves del llibre De l’Empordanet a Barcelona, fins molt tard. El llibre és caòtic i desordenat. La fatiga no em deixa dormir. El vent em deprimeix. Begut massa vi.
12 gener
Sento bufar el vent des del llit, on passo tot el dia, incapaç de fer res. Dieta absoluta. Reacciono una mica a les nou del vespre. Tinc la impressió que la força de recuperació, que en altres temps vaig tenir molt forta, ara és més feble i, en tot cas, més lenta. La decadència és visible. Treballo en la correcció de proves del llibre. Acabo de corregir les proves del llibre a les quatre del matí. Una altra feina feta. Però quina fatiga! Em faig vell.
13 gener
Arriba Quintà de Figueres a les quatre de la tarda. M’explica la mort de Brunet. No s’havia adonat que tenia una diabetis agudíssima, ni la família ni el metge (Cuffí). Anem a donar un tomb. Tarda magnífica. Feia mesos que no havia caminat amb un aire d’anar a passeig. Trobo Serra Floreta, viatjant de farmàcia, un dels últims amics de Brunet. M’explica la seva solitud i la seva po-bresa. Sopo a Palafrugell.
14 gener
Em quedo a casa tot el dia. Treballo sobre les Memòries de Truman, per Destino. La fatiga d’escriure pels diaris arribarà un moment que serà insurmontable. Quan veig que a fora fa tan bon dia i jo estic amarrat, com un presidiari, a aquesta taula de la xemeneia, em desespero. Arriba el llibre de Recasens, amb el pròleg que li he fet. Fotografia en colors del Partenon, de National Geographic Magazine. Quina meravella! Dieta gairebé absoluta —i, així i tot, el Partenon m’agrada. Em trobo bé. Mercè continua portant el mocador al coll del refredat permanent de la misèria. El New Yorker. Els últims quatre articles sobre la Fundació Ford, sensacionals. Els diners es guanyen i després es llencen. Curiosíssim.
15 gener
Passada la tarda escrivint el «Truman» per Destino. Fatiga. Ha fet un dia opac, nebulós, sense vent. He sentit les escopetades dels caçadors. Mercè m’ha fet companyia. Em dóna ànsia d’anar a Palafrugell, però no hi ha més remei. El que s’ha escrit a Destino sobre Brunet no és res. Era molt més dramàtic. A Can Miquel, trobo Sagrera, amb Pepet Gilet, que vénen de dinar de Fitor, amb molt d’alcohol. Per l’horror que em fan els borratxos, em faig càrrec de l’horror que dec fer a la gent quan m’emborratxo. Torno a les dues.
16 gener
Em poso a treballar sobre el Barcelona, per Josep M. Cruzet. Dia mort i opac, no em moc del mas. He traduït el Corpus, que potser ha quedat bé —potser. En aquesta casa, hi estic bé i hi treballo. Tinc alguns llibres a mà, m’hauria de casar amb una dona jove, amb un cos bonic i no moure’m mai més d’aquesta casa. Però sóc ja tan vell i tan arrilat! Vaig al llit a les dotze i llegeixo Il Borghese que m’envia Fermí Vergés, de Torino. Bona revista, melancòlica, ressentida i implacable.
17 gener
Anat a Barcelona en el cotxe de Bonal, amb Sagrera i Quintà. Viatge ràpid fet després de no haver pogut dormir ni un segon en tota la nit. L’insomni em produeix els mateixos efectes que l’alcohol: taquicàrdia, nosa al cor, com un espesseïment de sang. Josep Vergés ens acompanya al consulat anglès per l’afer Brey. Llarga conversació a l’editorial Destino. Dinem a Madrid-Barcelona tots plegats i el professor Jaume Vicens Vives. Antifranquisme general. Retorn a Palafrugell a dos quarts de nou. Sopar a Cal Tinyoi. Maineu i altra gent. Plou. Sagrera m’acompanya al mas a les tres.
18 gener
Tot el dia al llit, amb molta fatiga, en un estat alternat de son i lectura. Molta fatiga, augmentada pel refredat. Llegeixo el llibre de Joaquim Folch i Torres sobre Víctor Català. Folch escriu un català xiroi i estrany. El mas, per dormir, és un autèntic nirvana. Delícia de no veure a ningú. Veig que fa sol darrere els vidres. La mort de Brunet ha afectat molt els de Destino. Li feren, però, un adéu convencional.
19 gener
En el cotxe de Josep Sagrera, hem anat, Josep i jo, a Rosamar, a la propietat de Pere Sacrest, a la costa de Tossa. Magnífica sorpresa de trobar-hi a D. Francesc Ripoll, de Cros, i Carles Soldevila. Han mort dos porcs i ens donen un gran dinar, amb vi i champagne francès. Tarda passada en conversació, agradabilíssima. Ripoll té 83 anys i està magnífic. Tornem a les nou del vespre, dia opac, humit.
20 gener
Em quedo tot el dia a casa. Treballo, a la tarda sobre el Barcelona —amb una lenta dificultat. Estar tantes hores sol és agradable, fascinador, però a la llarga és inaguantable. Bonal m’envia un paquet de Journal de Genève, que llegeixo amb gran interès. Però em canso. He perdut la capacitat de lectura de la meva joventut. Llegir és de les coses que em fatiguen més.
21 gener
Davant de la versatilitat de la metereologia, tots els tòpics cauen. La setmana dels barbuts ha estat una de les mes plàcides i menys fredes de l’hivern. Avui és Sant Fructuós, festa major petita de Llofriu. Han fet ofici i sardanes. Anant a Palafrugell, al vespre, trobo un pagès que em diu que si per Sant Fructuós fa bon dia, la fruita és assegurada. És una reminiscència antiga que el fons supersticiós i màgic del catolicisme ha conservat. Cartes a Destino sobre els articles de Keynes, molt favorables. Els articles han tingut èxit; Ripoll m’ho digué, però em vaig pensar que era un compliment. Curiós el cas de Ripoll. És un dels catalans més intel·ligents que he conegut i no ha pogut ser ni concejal. Sopo a Palafrugell.
22 gener
Dia meravellós. Mal humor a primeres hores de la tarda, en llevar-me. No m’hauria pas llevat, però haig d’escriure per Destino. Quina vida avorrida i estranya. És un suïcidi lent però assegurat. Festa major de Regencós: recordo quan era jove, que hi anava, a berenar. Llavors ja m’emborratxava. L’alcohol m’ha fet molt de mal —i encara sort que, de jove, l’alcohol era filtrable. Però era fatal: als solitaris, l’alcohol ens excita la sociabilitat, ens dóna el que ens falta. Escric tota la tarda. Rebuda carta, a través de Barcelona, de l’Abat de Montserrat, molt favorable a les Cartes.
23 gener
Passat tot el dia al llit en una solitud deliciosa, completa. Llàstima que per fer una vida d’absoluta solitud es necessiti tenir tants diners. Mercè em diu que ha fet molt bon dia. Tant se val. Ja no em ve d’un dia bo o d’un dia dolent. El correu em porta un assaig de Maurici Serrahima: D’on va sortir l’Haidé de Maragall. Molt interessant. No tenim cap crític. Serrahima podria ser un bon crític.
24 gener
Passo la tarda a casa treballant en el Barcelona. A darrera hora, compareixen Melvin Lord i Carmen, Eduard i Joaquima Rosa. Els Lord marxen a Mèxic. Anem a Sant Sebastià a despedir-nos del Mediterrani. Sopem plegats a Can Miquel. Conversació agradable. La marxa de Lord em fa pena. És el fracàs del capital estranger en el país. Estem destinats a la pobresa progressiva.
25 gener
Passat tot el dia al llit, molt refredat. Fatiga de la tos. Em llevo a les vuit del vespre. Sopo. Treballo sobre el Barcelona: no surt res. Mercè em fa companyia. A Brunet, se li podria aplicar el que deia Voltaire del Dr. Johnson: «un gos supersticiós». El nunci Antoniutti és a Barcelona i hi ha uns focs artificials catòlics impressionants. Els catòlics són els franquistes enraonats i bledes.
26 gener
Convidat a la festa del Mas Medalla de Mont-ras, amb els senyors Mellgren i Goncé. Dinat a Can Miquel amb més de quaranta. Josep Prats Marsó, Manuel Ortínez, Xavier Montsalvatge, la senyora Levi —no recordo el nom català. Dinar simpàtic —festa esplèndida. Anat a Pals, amb un grup (després de Begur) on hem trobat Jaume Pi Figueras i Lluís Bonet Garí. Begut, després, a Mont-ras, molt de whisky. Sopat tard, a casa.
27 gener
Passat tot el dia al llit: llevat a les vuit del vespre. Dia agradabilíssim. Les intoxicacions de whisky són més suportables que les del millor vi del país. Mercè em fa un excel·lent sopar: una garbure, carn amb pastanagues, crema i cafè. Menjo amb gana. Solitud prodigiosa. És com viure en la son de l’Edat Mitjana. Treballo al vespre en el Barcelona —esterilitat. Mercè, a la vora del foc, em fa companyia.
28 gener
Passat el dia treballant per Destino —l’article sobre el cotó, que potser la censura no deixarà passar. Treballar pensant en la possibilitat que la censura ho tirarà tot a terra és un turment típic del país. Fa gairebé quaranta anys, en tots els regímens, que jo he treballat amb aquest peu forçat. Encara aguanto. Quina cabronada!
Sopat a Can Miquel. Trobat al Sr. Antràs i senyora. Fem una llarga tertúlia amb Medir, Martinell, Paco Jonama, Matas, Gallart. Antràs parla de Pau Casals amb gran coneixement de causa. Antràs és molt músic i sap de què va. Molt agradable. Bec massa. Arribo a casa a les tres, quarts de quatre.
29 gener
Passat el dia al llit, dormint i llegint Paul Toulet. Em sento com a París, a vint anys. Toulet té molt esperit, però la seva escriptura és massa mudada, massa alambicada. Passar de La Bruyère és potser excessiu. Treballo sobre el Barcelona, però em canso. El mal del periodisme és que mediocritza l’esperit i ho vulgaritza tot. Torno a la solitud del llit encantat. Llegir m’agrada, ara potser més que de jove. El Johnson de Boswell és inesgotable, fascinador.
30 gener
A la matinada, llegit el Bismarck de Banville. Sis hores de lectura fascinant. Em llevo a les quatre de la tarda. Escudella i carn d’olla, poca gana. Treballo fins a les vuit sobre el Barcelona —una quartilla. Paciència. Sopo a Palafrugell, tertúlia. Lluís Medir és un home destruït, desil·lusionat per la guerra civil. Martinell és un artista xafarder i ple de vida, més intel·ligent del que sembla. Paco Jonama té una amiga a Sant Feliu i va i ve, amb la moto, a la nit, amb aquests freds. L’últim ronsa.
31 gener
Aquests últims dies, la temperatura ha estat excel·lent. Avui les coses s’han invertit. Trons i llamps al matí, però no ha arribat a ploure. A la tarda, vaig un moment a Palafrugell i torno a sopar a casa. Temps fred, cel verdós, violaci, gèlid. Carta del meu germà dient que arribarà a Barcelona el dia 8. Treballo en el Barcelona. No surt res de bo. Passada la nit llegint. Il Borghese. Bonal marxa a Suïssa.
Jaume Vicens Vives, Josep Pla, Maria Casadevall (mare de Pla), Roser Rahola i Roser Vicens. Foto: Pere Vicens (Fundació Josep Pla, col·lecció arxiu Jaume Vicens Vives)
1 febrer
La tramuntana s’ha entaulat a la matinada. Descens rapidíssim de la temperatura. Dia clar i fredíssim. Carta de Vergés dient que la seva impressió és que l’article del cotó no passarà. Cada dia tinc ganes d’emigrar. En dies així, les ganes es fan fortíssimes. Bonal ha marxat a Suïssa al matí. Sento bufar la tramuntana a la xemeneia. Passo el dia al llit; al vespre, escric a la vora del foc.
2 febrer
A la nit, baixa brusca de la temperatura. Es rebenten les canyeries exteriors de la casa i ens quedem sense aigua. Tramuntana infernal. Ens quedem sense llum. A la cuina, arribem a menys 1 grau i a la sala, a més 4. Inhabitable. Impossible sortir de la vora del foc. No hi ha correu. Dia totalment perdut. No em moc de la llar en tot el dia. ¿Quants dies estarem sense aigua? La tramuntana em fa venir boig.
3 febrer
La tramuntana decau a la matinada però la fred persisteix, seca i punxant. Ha fet un dia clar, assolellat, amb un cel de cristall, glaçat. He anat a Palafrugell. He tingut fred. Mai m’havia passat. Em faig vell —aquesta és la realitat. Impressió tètrica de Palafrugell, sense ningú al carrer, sense llum, amb la tramuntana. Hem arribat a -8. Ha fet molt de mal. Torno a les vuit del vespre, pel cementiri. De molt mal anar. A les onze de la nit, la tramuntana cau.
4 febrer
Continua la fred i la tramuntana fortíssima, sota d’un cel claríssim i assolellat. No m’he mogut del foc en tot el dia. Treballat sobre el Barcelona. A tres passos del foc, la vida és impossible. Es confirma el trasllat a Lleida del governador Mazo Mendo, que ha realitzat durant vuit anys una política de pressió espanyolista. Ve Pagès, de Palamós, notari, que era governador de Lleida. Potser la pressió no serà tan forta… Ja veurem. A la nit, llegeixo la major part de l’assaig de Montaigne sobre Raimon Sibiuda (Raymond de Sebonde). Hi ha moltes puerilitats, però el paper es llegeix com el primer dia. A la matinada, la tramuntana cedeix.
5 febrer
Dia fred però sense vent, assolellat, clar. Mercè, tornant del mercat, em diu que una petita capsa de bròquil s’ha pagat a cinc pessetes. Aquesta fred ha fet un mal terrible. Jaume (el masover) està desesperat. Les vaques, amb el bon temps, ja menjaven verd. Les herbes han quedat rostides i la retracció de la llet ha estat immediata. La censura ha tret l’article del cotó, com ens pensàvem. Passo la tarda a la vora del foc treballant més o menys —menys que més. Anat a Palafrugell a darrera hora. S’ha arribat, aquests dies, a -10. No hi ha record d’una cosa semblant. Corre la notícia que s’ha gelat la taronja de València.
6 febrer
Aniversari de l’alliberació de Palafrugell. Han fet un arc davant l’Església. A la commemoració, hi han assistit 150 persones —totes obligades pel seu càrrec. El governador ha fet un discurs amarg —queixant-se de la falta de gent. Ha fet tramuntana tot el dia —a la nit, fortíssima. No m’he mogut de la vora del foc. Treballat més o menys en el Barcelona sense resultats apreciables.
7 febrer
La temperatura ha millorat una mica però el vent del nord, que ha durat tot el dia, s’ha entaulat sobre el provençal d’una manera molt desagradable. Vist Bonal arribat de Suïssa on ha tingut temperatures de -20 graus. Aquestes freds han deixat a tothom idiotitzat perquè no hi ha record d’unes temperatures semblants. El meu germà aplaça vuit dies el viatge a Barcelona.
8 febrer
Tenim el temps canviat. Ha fet un dia sense vent, plàcid, nebulós, amb una mica d’aire del sud. El termòmetre baixa. Ara tindrem la fred humida i la migranya. Llegides les poesies de Ricard Permanyer —una d’elles dedicada. Jaume Bofill i Ferro sosté que és un poeta. No ho sé pas… Sopo amb Quintà a Palafrugell. Tords exquisits. El fred els ha portat. Tertúlia fins a la una, amb Martinell, Medir i Caselles, de Barcelona. Petit piscolabis amb formatge francès —Pont-l’évêque— i vi.
9 febrer
Dijous Gras. Em llevo tard. Sopar a Palafrugell amb Sagrera, Bonal, Castelló, Salvi Català, Caselles, Paco Matas, Medir, Quintà, Martinell, Paco Jonama. Llobarro magnífic i una llebre amb estofat. Formatge. Bon vi de Rioja. Sagrera ha estat molt simpàtic, una mica llampat. A les deu del vespre, ha nevat una mica. S’entaulen les provences fortíssimes. Retorn a casa a les tres, molt desagradable.
Josep Quintà, Josep Pla, Camilo José Cela, Néstor Luján, Jaume Isern i Lluís Medir al Restaurant Reig (Cal Tinyoi), Palafrugell, 8 de gener de 1957. Foto: Ramon Dimas (Fundació Josep Pla, col·lecció Jaume Isern)
Josep Pla a Llofriu.
Josep Pla
LA VIDA LENTA
Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)
Edició i pròleg de Xavier Pla
© Hereus de Josep Pla, 2014.
© per l’edició i el pròleg: Xavier Pla.
© Edicions Destino, S.A., 2014.
© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U., 2014.
0
1
