Ha il·lustrat més de nou-cents llibres i podríem dir que tothom n’ha tingut algun de seu entre les mans. També podríem dir que només de veure’n un dibuix, ja sabríem que és seu. A Pilarin Bayés de Luna, la meva vida (Bridge Editorial) l’escriptora, nascuda a Vic el 1941, explica i il·lustra la seva biografia.
1. Amistats perilloses.
Postguerra.
La nostra mare, que políticament es definia com a monàrquica, sempre va defensar que l’amistat i la humanitat han d’estar per sobre de la política. La seva afable trobada amb Xirinacs demostra que era conseqüent amb les seves idees.
2. Problemes familiars.
1947.
El tema de les herències en aquell temps de molta escassedat econòmica era important en les vides familiars o, almenys, així ho vaig intuir quan vaig sentir parlar de coses que no entenia.
3. Vicis amagats.
Postguerra.
L’existència de bordells era una cosa innombrable a l’Espanya de Franco, però la seva presència real s’imposava en el dia a dia. Escoltant els comentaris, els petits enteníem que allà hi havia un mal, però en aquell moment… hi havia un mal més gran que el comunisme?
4. Nens adoctrinats.
Postguerra.
La meva cosina Anna Espona i jo i, ocasionalment, altres cosins, parlàvem de política amb una certa naturalitat perquè era el que sentíem fer als grans.
5. Prejudicis ètnics.
Postguerra.
El besavi Josep Margenat era un internacionalista que va fer que tots els seus fills argentins estudiessin idiomes que ell considerava importants, el seu català natal li semblava un idioma sense gaire pedigrí.
6. Tots estem en el mateix vaixell.
Postguerra.
La meva àvia de Barcelona, que jo trobava que era una senyora cosmopolita i de món, em va donar una lliçó d’humanisme que no he oblidat mai.
7. Casament progre.
Franquisme.
Volíem ser conseqüents amb la nostra manera de pensar i fer un casament molt familiar i senzill. Però, en aquell temps, no era tan fàcil.
8. La Maria.
Franquisme.
La Maria era eixerida i responsable, encara que ens va donar algun ensurt.
9. En Martí.
Maduresa.
En Martí i la seva família són una representació vivent d’una vocació sentida des de la infantesa.
10. La Margarida.
Maduresa.
La Margarida és un tsunami intel·lectual. Des dels seus estudis de filosofia pura als de relacions públiques; des de la passió per la muntanya fins a l’interès per la política i l’art; no et deixa dormir en cap moment.
11. Embolicant els metges.
Maduresa.
Anar al metge per a tu mateixa quan tens els nens petits és un fet gairebé insòlit, i quan t’emboliques amb les analítiques pots fer passar molt mala estona al metge.
12. En Roger.
Maduresa.
En Roger, el petitó, també ha sigut un home de vocació: la moto és la seva vida, juntament amb els seus fills.
13. Visió filial de la feina.
Maduresa.
La feina de dibuixar és molt individual, per tant, ocupa moltes hores. En Roger em veia enganxada a la feina contínuament; és per això que es pensava que totes les mares del món eren dibuixants.
14. Difícil Espanya.
Anys vuitanta.
Vam anar a Roma per assistir a una canonització. Estàvem estufats que ens convidessin a l’ambaixada espanyola. Hi va haver un malentès que va acabar en una reivindicació molt justa.
Pilarin Bayés de Luna, la meva vida
© Bridge Editorial, 2018
© Pilarin Bayés de Luna
2
