Cambres pròpies
Les coses sentides
Collir figues és explicar una història. O dues. O moltes
Recordar el futur
Perquè el passat és el que és, no se’n pot canviar ni una coma
Un tu i un jo
Són joves i s’estimen i no tenen res però ho tenen tot
Pardals de juliol
Es poden permetre aquesta petita treva d'unes poques setmanes per jugar i meravellar-se amb despreocupació
L’art de decidir
La imatge que es deriva de les primeres impressions costa molt de canviar
Vine, vida nova
I com més lluny, menys pesa tot
Museu d’història natural
Que és impossible que després de tot no passi res
Digue’m la veritat sobre la tristesa
Quant pesa? Dos quilos o bé set nits?
Un set
No sé si hauria de contestar un deu, perquè és el que s’espera un enamorat d’una pregunta així
Negre-ocell
També poden ser una ombra blanca, tan blanca que fa mal als ulls