Cambres pròpies
Créixer
I no hi ha més centímetres, però hi ha fites que tinc marcades
Els fantasmes del setembre
Se'm planten a la porta de casa com un carter que et ve a portar una multa
Un espai segur
Una cançó, el meu poble, casa la mare, un sopar d’amigues, la mà del meu company
La Lore i la Teixidó
Com si l’ofengués profundament que jo existeixi
La paraula imprecisa
Em pregunta què és, per a mi, estimar
Per si ve el fred
Tornaran els mesos en què l'aire pesa menys i sembla que tot sigui per sempre
L’espantaocells
També em vaig sentir una mica sol, i quan vaig deixar la feina encara més
Per què viatjo sola
Em fa l’efecte que sempre estic acompanyada
Tinc panxa
Cada dia una miqueta més, una miqueta més i com més creix més il·lusió em fa
Llum a la foscor
Una brillantor petita a l’aigua em fa somriure