Foto: Mark Angelo


Comproves i recomproves els detalls de l’argument principal de forma escrupolosa sense que et tremolin les parpelles i mantenint la concentració. A vegades fins i tot recopiles fotografies, cançons i entrades de cinema, fent honor al trastorn obsessiu compulsiu intermitent que odies, agraeixes i alimentes a parts iguals. Poses dates, localitzacions i hores. Ordre i rigorositat. Inici, nus i desenllaç.

El ritual és senzill i la inèrcia de l’acció et preocupa però també et justifica perquè t’ajuda a ordenar cronològicament els plors sincopats, les migranyes i els somriures que travessen diafragmes. Perquè és antídot de l’insomni que t’agafa per sorpresa les nits de peus freds, radiadors espatllats i cobrellits arrugats. Perquè et situa en aquest espaitemps confusional i pandèmic on oblidar el dia de la setmana i el mes és la menor de les desorientacions.

I t’expliques la història de l’abans que fos març i fos mascareta i fos reclusió. La història del que ja no per sempre i el que ja no fins no sabem quan. I t’expliques que respiraves tan fort que els pulmons et feien mal i la resta nosa. Tan fort que fins i tot cridaves en una pista de ball mentre el teu cos es movia al ritme de melodies inversemblants rodejat d’altres cossos joves i gotes de suor pròpies i alienes. Que mullaves els llavis en cervesa freda sense comptar quanta gent et rodejava i no portaves rellotge al canell esquerre. Que el cel a San Francisco és blau i els motels de la high way one més cars del que sembla.

Que el món fa mal però encara en pot fer més i això només serà el principi. Que casa pot ser el perímetre concret que delimiten dos somriures.

I t’expliques la història de l’abans d’aquest ara que és present i futur asfixiant i tens por. Por d’explicar-te-la tantes vegades que t’allunyis de la veritat. Por d’oblidar-ne els detalls, de perdre’n la nitidesa. Por de repetir-la fins a fer-la el teu relat. Por que, com diu Barnes, aquesta sigui la teva única història.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix